Què és la filosofia?

Definim la filosofia com la ciència que cerca donar una explicació a tota mena de coneixement possible. Potser però, que l’explicació que jo o qualsevol altra persona donem a un coneixement, no sigui certa, però tots els de la nostra espècie, creguem que si. Ens estaríem equivocant doncs, en explicar algun fet, llavors, estaríem utilitzant la filosofia?

Fins l’any passat, mai m’hauria imaginat a mi mateixa escrivint un text sobre què penso de la filosofia. Havia sentit comentaris repetits sobre el poc que s’entenia i el mal de cap que provocava. No sabia res de Plató, Descartes o Sòcrates a l’antiga Grècia, i encara en sabia menys sobre els Nagel o Searle. M’haguessin pogut dir els seus noms, i hagués pensat que eren periodistes anglesos o bé polítics americans.

Fa poc però, en una gran tarda estudiant i fent esquemes sobre l’examen de filosofia que tenia a l’endemà, vaig pensar que la filosofia estava present diàriament a les nostres vides. Potser no la història de filosofia com a tal, vull dir tots els grans pensadors i les seves idees i arguments, sinó la raó de ser de la filosofia, és a dir, què son les coses, com les podem conèixer i què podem fer i que no.

Amb el primer punt “Que són les coses” em refereixo a si existeixen realment tal i com ens pensem. Per exemple: com es el món? Per a mi el món es descrit tal i com jo el percebo, seguint les meves idees i creences, les meves experiències, els meus costums; tot el meu entorn determina com crec jo que es el món. Gràcies al meu primer any de classes de filosofia, encara que crec no sóc gens bona en aquesta matèria, he pogut comprendre que aquest món descrit per mi es totalment diferent per a un món descrit per un universitari de la Xina, un home de la tercera edat a Rússia o un nen petit al Congo. És subjectiu.

El segon punt “Què podem conèixer?”, és realment un gran problema filosòfic. La veritat es que mai no m’havia plantejat el que podem conèixer i el que no, sempre havia pensat que alguna cosa apresa és alguna cosa que coneixies. Mai no m’havia parat a pensar en que cap dels objectes que utilitzo, dels aliments que menjo o de les peces de roba que duc posades no tenien color, és a dir, tampoc mai havia pensat en que tot el que percebem amb els sentits és enganyós.  Mai no havia pensat que potser tot el que crec veritat no ho és, que potser crec que em dic Emma i que vaig néixer a Barcelona, però que potser la veritat es que em dic Emily i vaig néixer a Londres i que potser els meus pares m’ho oculten per raons que no sé. Mai no havia parat a pensar, que és el que realment pensa en mi? És a dir, qui o que és aquesta veu interior meva que em parla sempre i només sento jo? Tampoc mai havia pensat que potser les coses que crec que existeixen i que tothom em diu que existeixen són veritables. Per exemple, una amiga que va anar de vacances a Holanda em va portar un souvenir que em va dir que va comprar allà. Jo que confio amb ella, me la crec i estic molt contenta perquè el souvenir m’ha agradat molt. Però, i si aquesta amiga realment ha comprat aquest souvenir a una botiga que jo desconec i no sé de la seva existència i que està a Catalunya? La seva família també em diu que ella el va comprar a Holanda així que mai no sabré la veritat sobre on l’ha comprat.

El tercer punt crec que és realment important per a la societat global: “Què podem fer?”. Realment “podem” fer tot el que estigui dins les nostres capacitats físiques o psíquiques. Podem anar al cinema amb els amics i podem empènyer un company per les escales. No tindré cap problema amb anar al cinema amb els amics, però potser si no estudio després els meus resultats no són com espero i potser després d’empènyer el meu company em sentiré malament i potser tindré remordiments. Això passarà perquè tinc uns principis ètics i morals, diferents de cadascú en alguns aspectes però molt semblants entre les persones d’un mateix entorn o societat. Per altra banda, aquests principis seran molt diferents entre, per exemple, dos països. Per exemple si comparem Catalunya amb Portugal, els principis ètics seran bastant semblants, depenent òbviament de la persona, però si comparem Catalunya amb Haití, els principis segurament seran diferents.

Així doncs, crec que la filosofia amplia la visió del món, de no creure tot el que veus o et diuen, si no en trobar raonaments pels quals puguis afirmar o negar els coneixements que tinguis.

Emma Balcells – Institut Torredembarra, 1r batx.

Anuncis