La filosofia: obrir la ment

La filosofia és una assignatura, penso, dura per estudiar. Molta memorització, noms, definicions… un seguit d’aspectes que no acostumen a agradar als que fem el batxillerat científic-tecnològic.

Si bé és cert que es fa dura en la preparació dels exàmens, cal dir també que és bo reflexionar sobre què aporten els continguts de l’assignatura a una persona que vol passar a ser universitària: estructuració dels raonaments, lògica, interpretacions diverses, crítica a fonaments que creiem indiscutibles, etc. Tot això ens fa adonar-nos que no tot ha de ser com hem cregut fins ara, que tot –realment tot- pot ser capgirat i criticat fàcilment, utilitzant en molts casos els nostres propis arguments.

Per una banda, aquest fet fa que siguem conscients que no tenim la veritat absoluta, ni el plantejament de tot únic i indubtable. La filosofia no ens imposa una nova forma de pensar, ni un mètode, ni una postura en concret –si fos així, es tractaria d’adoctrinament-, però sí que ens mostra el que altres han plantejat. D’aquesta manera, descobrim que hi ha alternatives i podem millorar la nostra postura sent conscients de què i com és criticable.

Per altra banda, el fet de conèixer els diferents plantejament filosòfics i poder contraposar-los amb els propis ens porta a descobrir-nos a nosaltres mateixos, a veure a quins plantejaments som més pròxims, ja sigui per personalitat natural o perquè ens ho han ensenyat així, de manera que podem acostar-nos una mica més a nosaltres mateixos.

En conclusió, tenir uns bons coneixements en filosofia és quelcom molt positiu per a tots els individus i dóna solidesa al desenvolupament intel·lectual dels estudiants.

Josep Guasch – Institut Narcís Oller, Valls

Anuncis