La filosofia inseparable de la vida

Molts dels qui no són partidaris del fet d’ensenyar filosofia es basen en els pocs efectes pràctics que té aquest estudi tan “estrany”, entre d’altres. I partint d’aquesta objecció, arribem a comprendre o a trobar-nos en una societat  on la ciència (juntament amb la tecnologia) avança d’una manera que el consumisme augmenta necessàriament, i l’únic recurs són els diners.

No cal posar exemples com l’anterior, és simple i clar veure com es focalitza en “la utilitat” el pensament en contra d’aquest saber i del seu ensenyament. Llavors, només som màquines productives, màquines que necessiten peces noves (un cotxe nou, una medecina nova…) per produir més i millor i durant més anys?

Ara, fixem-nos en què molts dels filòsofs van viure i filosofar en entorns socials i familiars econòmicament acomodats, tenien poder i influències,… Es dedueix que tenien molt de temps lliure, llibres a l’abast, i també diners que els hi permetien gaudir de qualsevol activitat. Doncs, perquè es dedicaven a “reflexionar” i “criticar”, a pensar?  Potser és per això, perquè un cop tenim satisfetes moltes de les necessitats bàsiques, vivim bé, i sense massa preocupacions, l’activitat de la raó és la que omple,no és res que aporti diners, però si llibertat de trencar amb  la quotidianitat i tot allò que té sentit aparentment.

Per tot això, cal un ensenyament de la filosofia i de la història de la filosofia, perquè sempre hi haurà qui es preocupi pels diners i per les necessitats i serveis que no deixen de ser útils; però, sempre hi haurà estones en què només ens tenim a nosaltres mateixos, moments per agafar un llibre, o per tancar els ulls  i pensar. I això, tots hem de saber-ho fer, saber com i on han arribat el pensament i la reflexió perquè és el camí de tot i de tots (de la ciència també), i sobretot perquè no sabem on arribarà. Pensem i pensem-hi.

Sofia Carreras Kàthceff – Institut Narcís Oller

Anuncis