Filosofia, sí o no?

És interessant preguntar-nos sobre la filosofia no? Bé, valga la redundància, aquesta pregunta estaria dintre de la seva pròpia naturalesa. Opinar, pensar, raonar i ser crític són els quatre pilars bàsics i fonamentals de qualsevol ment actual, o almenys així hauria de ser.

La filosofia és una forma d’entendre el món que intenta explicar el significat de les coses, buscant fins el que podria ser la resposta màxima i última, és a dir, una explicació per a preguntes com, què fem aquí?, de quin lloc venim?, i moltes d’altres . Per sort, el pensar en un món sense cap misteri ni cap pregunta, ja resulta inconcebible d’entrada, i per això sabem del cert que la ment humana anirà donant resposta a totes les preguntes, i que seguirà pensant eternament per a pensar sobre els fets que el preocupen. A més, no és només que puguem afirmar una eternitat general, sinó que cada persona i ésser té el seu pensament, únic i irrepetible, que perdurarà en el seu record i en la seva ment, prolongant exponencialment el que arriba a abarcar la filosofia.

En ocasions, és difícil que un individu contempli totes aquestes possibilitats, ja sigui per falta d’afany de recerca o per no tenir les bases de coneixement que ens fan més susceptibles a adonar-nos de totes aquestes preguntes i inquietuds.

Principalment, això és per al que crec que serveix la filosofia als instituts. Les ensenyances d’una classe de filosofia, no serveixen per a res més que per a que nosaltres aprenguem a ser crítics i alhora veure com altres ja ho han sigut abans. De les experiències de grans filòsofs derivem els nostres coneixements i podem articular d’una forma més senzilla i àgil la nostra visió del món, així com els mitjans que tenim per a expressar-la. No obstant, també entenc que per a molts alumnes resulti una assignatura avorrida i també amb manca d’interès. Poso com a exemple els que estudien ciències. Els científics no busquen els motius de tot, només es limiten a fets objectius, que poden ser globals i en algunes ocasions perpetus. El que no tenen en ment, és que per a arribar a les seves conclusions, han d’haver estat capaços de pensar en totes les hipòtesis, raonar el millor mètode per a dur-les a terme, criticar i jutjar els resultats obtinguts i decidir quin és el més encertat. Tot aquest procés dels mètodes científics, requereix tenir un mínim de pensament crític, i les classes de filosofia són un exercici per a practicar i modelar el nostre model de pensament crític, indiferentment de la seva finalitat.

En resum, estic a favor de la filosofia. La filosofia ensenya a pensar, ens aporta una quantitat de cultura i de coneixements que d’altra forma seria molt difícil d’aconseguir i el més important, ens ajuda a entendre la vida. Per al nostre futur, el més important és ser crítics. Mai ens hem de creure res i hem de ser capaços de donar la nostra opinió i visió del món de tot, ja que només aquelles persones que són capaces de fer-ho, arriben a ser algú, i el més important, arriben a ser ells mateixos.

Joan Ibáñez Fort – 1r de Batx – Institut Les Planes, Santa Bàrbara

Anuncis