La dona i la filosofia

M’agradaria dir que en el món de la Filosofia no hi ha masclisme, però no seria cert. Només cal cercar per Internet i les dones filòsofes són minoria, encara ara. He de dir que m’he llicenciat fa molt poquet i la majoria de classes eren homes, parlant d’homes.

Afortunadament també he tingut professores que m’han parlat d’altres dones, una d’elles em parlava de les dones del Renaixement i la Querelle de Femmes (Isota Nogarola, Christine de Pizan) que van saber posar veu de dona en un temps i un món que només era dels homes. Tot i que ella és experta també amb Maquiavel.

Gràcies a aquestes dones he pogut conèixer a Hannah, una dona que va viure un temps molt convuls i que va ser capaç de parlar de la banalitat del mal, és a dir, que per fer el mal no cal ser un dimoni. El pensament d’Arendt crec que, encara avui, està poc ensenyat tot i que era molt potent i, de vegades, contradictori. Fet que per la Filosofia hauria de ser d’allò més engrescador.

He après a conèixer a Maria Zambrano, una dona que em toca tots el punts sensibles del meu intel·lecte a qui encara no se li dóna prou reconeixement acadèmic. La poesia i la Filosofia en un mateix sac, un mateix espai on una implica a l’altra.

Simone Weil, que va morir massa jove i no sabem si el seu pensament tan vital, tan de l’experiència hauria sobreviscut més anys, una obrera de la Filosofia. Simone de Beauvoir i el seu feminisme quasi com a classe social. Lidia Falcón en el seu llibre La razón feminista sí que parla de la dona com a classe social i econòmica i com n’és d’explotada tant en l’àmbit públic com en el privat.

Sí, trobo a faltar veu de dones en la Filosofia del segle XXI.

Montse Tubert Blanch

Anuncis

filosofia a secundària

%d bloggers like this: