textos

tots els textos dels posts

 

Filosofia, sí o no?

És interessant preguntar-nos sobre la filosofia no? Bé, valga la redundància, aquesta pregunta estaria dintre de la seva pròpia naturalesa. Opinar, pensar, raonar i ser crític són els quatre pilars bàsics i fonamentals de qualsevol ment actual, o almenys així hauria de ser.

La filosofia és una forma d’entendre el món que intenta explicar el significat de les coses, buscant fins el que podria ser la resposta màxima i última, és a dir, una explicació per a preguntes com, què fem aquí?, de quin lloc venim?, i moltes d’altres . Per sort, el pensar en un món sense cap misteri ni cap pregunta, ja resulta inconcebible d’entrada, i per això sabem del cert que la ment humana anirà donant resposta a totes les preguntes, i que seguirà pensant eternament per a pensar sobre els fets que el preocupen. A més, no és només que puguem afirmar una eternitat general, sinó que cada persona i ésser té el seu pensament, únic i irrepetible, que perdurarà en el seu record i en la seva ment, prolongant exponencialment el que arriba a abarcar la filosofia.

En ocasions, és difícil que un individu contempli totes aquestes possibilitats, ja sigui per falta d’afany de recerca o per no tenir les bases de coneixement que ens fan més susceptibles a adonar-nos de totes aquestes preguntes i inquietuds.

Principalment, això és per al que crec que serveix la filosofia als instituts. Les ensenyances d’una classe de filosofia, no serveixen per a res més que per a que nosaltres aprenguem a ser crítics i alhora veure com altres ja ho han sigut abans. De les experiències de grans filòsofs derivem els nostres coneixements i podem articular d’una forma més senzilla i àgil la nostra visió del món, així com els mitjans que tenim per a expressar-la. No obstant, també entenc que per a molts alumnes resulti una assignatura avorrida i també amb manca d’interès. Poso com a exemple els que estudien ciències. Els científics no busquen els motius de tot, només es limiten a fets objectius, que poden ser globals i en algunes ocasions perpetus. El que no tenen en ment, és que per a arribar a les seves conclusions, han d’haver estat capaços de pensar en totes les hipòtesis, raonar el millor mètode per a dur-les a terme, criticar i jutjar els resultats obtinguts i decidir quin és el més encertat. Tot aquest procés dels mètodes científics, requereix tenir un mínim de pensament crític, i les classes de filosofia són un exercici per a practicar i modelar el nostre model de pensament crític, indiferentment de la seva finalitat.

En resum, estic a favor de la filosofia. La filosofia ensenya a pensar, ens aporta una quantitat de cultura i de coneixements que d’altra forma seria molt difícil d’aconseguir i el més important, ens ajuda a entendre la vida. Per al nostre futur, el més important és ser crítics. Mai ens hem de creure res i hem de ser capaços de donar la nostra opinió i visió del món de tot, ja que només aquelles persones que són capaces de fer-ho, arriben a ser algú, i el més important, arriben a ser ells mateixos.

Joan Ibáñez Fort – 1r de Batx – Institut Les Planes, Santa Bàrbara

————

Un nou punt de vista

Des del meu punt de vista, aquesta matèria es molt important en les nostres vides i hauríem de dedicar-li més minuts del nostre temps. La filosofia ens ensenya el món que ja coneixem d’una nova forma de manera que podem veure el que ens envolta des d’un punt de vista que mai abans ens havíem imaginat.

Des de sempre els humans han buscat el coneixement, i és per això que ara estem en el món en el que ens trobem. La filosofia i els estudiosos ens han trames fins els dies d’avui el que ells tan durament van intentar defensar. El coneixement i la raó.

Poder comprendre el món i el nostre interior és un bé que no hauríem de deixar escapar per això hem de segui endavant i continuar amb la tasca que ens van deixar. No és aquest un dels passos per arribar a la felicitat?

Podríem ser feliços sense saber res?

Qui som? Què ens envolta? A on anem? D’on venim?

Si no disposéssim d’aquesta ciència acabaríem sent uns ignorants i tot això que ha arribat fins al nostre temps, es perdria d’un moment per l’altre.

El món que ens envolta i tothom qui viu en ell són més del que veiem i si ens parem un moment a pensar en això com els grans filòsofs de la història, podrem veure tot el que passa desapercebut.

Iryna Kobelska  1r de Bat      Institut El Morell

————

¿Para qué sirve la filosofía?

Para poder defender la filosofía como materia hay que ir un poco más allá. Obviamente, si nos quedamos sólo con los conceptos teóricos y de lo más extraños que nos intentan explicar es casi imposible.

Si somos capaces de cruzar ese umbral, lograremos entender y apreciar lo que la filosofía nos puede brindar realmente: conocimiento.

Tanto el conocimiento como la capacidad de razonar son imprescindibles para lograr formar a personas libres. Analizar y aprender sobre la mente de otras personas nos enriquece, ya sean grandes estudiosos o personas de a pie. Porque realmente todos, absolutamente todos, hemos “filosofado” alguna vez. Hemos pensado, razonado actuaciones y hemos buscado el porqué de las cosas y de las personas. Y ahí está  la clave de la filosofía, que es natural e inevitable en los seres humanos.

Por eso creo que es indispensable que forme parte de las materias obligatorias.

Marta Duque, Institut El Morell

————

La filosofia és la solució

Molta gent està malalta tenen una malaltia un tant especial. Aquesta malaltia fa que no acaben de desenvolupar la seva ment, fa que cada vegada la estimulin menys, per exemple, des de petits s’inculca que per aprendre les coses s’han de memoritzar fragments d’un determinat tema i un dia escriure tot el que te’n recordes a un paper. Durant aquest procés d’aprenentatge la teva ment només memoritza no raona perquè les coses són d’una determinada forma i no d’una altra i molt menys perdem el temps buscant els motius.

Aquesta manera d’actuar ens acompanya durant tota la nostra vida, fet que el nostre sentit de la curiositat poc a poc va desapareixen fins arribar un moment on només obeïm les ordres. Sense intentar buscar un perquè o una solució possible al problema. Tota això em dóna un sentiment de tristesa. La solució per aquest problema és la filosofia.

La filosofia es aquella ciència que ens permet reflexionar, recuperar aquell sentit per a molts perduts com es la curiositat i el més important buscar el per què de les coses. Per això crec que la filosofia no s’hauria de treure dels instituts, és una assignatura molt important i per a molts incompresa. Ja que el fet que hagis de pensar, reflexionar  sobre les coses per a molts és una tasca costosa i per tant, la deixen de fer. Aquest és un gran error. I només les persones que li donen una oportunitat, es veuen recompensades amb aquesta virtut,  pensar que hi ha coses més enllà dels teus pensaments.

Sergi Vidiella –  Institut Les Planes,  1r Batxillerat

————

Amor a la saviesa

Des de que naixem i comencem a descobrir el món, milers de preguntes apareixen a la nostra ment, moltes sense resposta. D’aquí s’origina la necessitat d’una ciència que ens permeti donar una explicació a totes aquestes qüestions que tracten sobre el món, la vida, el llenguatge, el coneixement, la bellesa, l’existència, la veritat, la moral, els valors, la ment, la nostra essència, etc. I aquesta és la filosofia.

La formen una llista molt extensa de rames molt diverses, les quals han anat evolucionant al llarg del temps, i que ara són necessàries per a qüestionar tots els aspectes del món i la vida: la lògica, la ètica, la estètica, la filosofia política, la filosofia del llenguatge, la historia de la filosofia…

Totes aquestes branques de la filosofia donen diverses explicacions sobre el món en el qual vivim.

Cada un de nosaltres porta un filòsof dins. Necessitem sorprendre’ns, preguntar-nos, conèixer i dubtar, adquirir postures crítiques i intentar desxifrar la veritat, moltes vegades formulant més preguntes que respostes, la qual cosa ens genera incertesa i ens provoca angunia, i es tradueix en la reformulació de noves preguntes a interpretar i analitzar.

El coneixement filosòfic és el que ens aporta la saviesa, atribut que ens permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i passar del coneixement a l’acció, d’una forma intel·ligent i noble.

És per tot això que la Filosofia en aquests moments es necessita més que mai.

Agnès Bailach Barberà – Institut Les Planes

————

La importància de la filosofia

El setembre del 2013 vaig començar batxillerat. Tenia la curiositat de saber què és la filosofia, una assignatura que mai havia fet i de la qual pocs cops n’havia sentit a parlar.  M’agradarà? Em servirà d’alguna cosa? Serà difícil? Aquestes eren algunes de les moltes preguntes que em feia. A poc a poc, a mesura que anaven passant les setmanes anava aprenent què és la filosofia i que en qualsevol moment és útil.

La filosofia t’ensenya a poc a poc a trobar un perquè de les coses, a donar unes explicacions ben raonades i que quan t’hagin de donar a tu les explicacions que no t’enganyin amb fal·làcies. La filosofia et fa pensar en el que som. Som un cos? Un cervell? Una ànima? Preguntes de les quals encara no en sabem la resposta però la intentem trobar.

Sota el meu punt de vista, la filosofia és l’assignatura que més t’ensenya què fer en certes situacions de la vida quotidiana.

Per aquestes raons la filosofia no hauria de ser optativa, sinó obligada.

Marta Caballero Cavallé, 1r Batxillerat – Institut El Morell.

————

Qué és la filosofia?

Existeixen un gran nombre de definicions per aquesta paraula, moltes donades pels grans pensadors de la història. Totes són certes, però no n’hi ha ni una que la poguem  considerar la definició oficial de filosofia. Què és la filosofia? És exactament això, aquesta pregunta sense resposta, i no només aquesta, sinó totes aquelles preguntes que ens han anat rondant pel cap durant tot aquest temps, i encara després de tres mil·lennis donant-li voltes, segueixen sense resposta. Que què és la filosofia? La filosofia som nosaltres, els humans, ja que aquesta cosa de sempre, estar buscant els perquès de tot, és l’única cosa que ens diferencia de qualsevol altra espècie. Aquesta set de coneixement tan característica de les persones. Es això, la filosofia és aquesta necessitat de saber-ho tot que ens fa ser el que som, ni més ni menys que ser racionals. Això converteix la filosofia en quasi bé una necessitat innata de l’home, ja que sense ella seria impossible progressar com a societat.

Òscar Domingo Martínez – Institut El Morell

————

La filosofia?

Què es la filosofia? Aquesta es una pregunta molt comú últimament, sobretot entre persones que pel motiu que sigui no han estat mai relacionats directament amb aquest concepte. És per això que els que realment entenem la utilitat i apreciem la filosofia com a una part important de la nostra vida, hem d’intentar d’alguna manera donar importància a aquesta “ciència” però, que ens aporta realment?

Si bé la religió va ser la eina utilitzada per intentar donar explicació a successos els quals no sabíem com respondre, la filosofia neix en el primer instant en que l’home decideix fer-se preguntes fonamentals (què som, perquè existim, que és el pensament … ?) i intentar-les respondre per ell mateix.

A priori pot semblar una matèria molt allunyada de nosaltres i de la nostra vida quotidiana però, un cop ens endinsem en aquest el fantàstic món que és el de la filosofia ens adonem que és molt més que una simple assignatura, la podem trobar en moltes activitats del nostre dia a dia o en diverses situacions del nostre entorn, inclús els que estudiem ciències també podem apreciar que el “filosofar” està i ha estat molt present en la física o les matemàtiques per exemple i un clar exemple d’això es el fet que grans matemàtics grecs eren considerats també grans filòsofs i pesadors.

En conclusió, la filosofia és un aspecte més de la nostra vida, inclús m’atreviria a dir que un dels més importants. És la part del nostre interior que ens fa seguir dubtant de la nostra pròpia realitat.

Marc Bové – Institut El Morell

————

Always and forever

Estic segura que a molts de vosaltres algun cop a la vida us han preguntat: per què? I no heu sabut que respondre. L’essència de la filosofia està en trobar els per quès que ens plantegem en la nostra vida quotidiana. L’essència de la filosofia està en saber argumentar, en estar segurs dels nostres plantejaments i saber-los expressar, en saber trobar les respostes que busquem, en donar-li sentit a la vida.

A curt termini, els nois de la meva edat podem veure la filosofia en l’àmbit educatiu important perquè pretén entendre l’educació sencera, perquè gràcies als seus coneixements els podem aplicar en les altres assignatures, perquè amb la filosofia podem anar més enllà d’una resposta que molts cops donem sense pensar.

Pensar és una de les altres coses que ens ensenya la filosofia. L’home actua molts cops per impuls i, més tard, veu que ho hauria fet d’una altra manera. Per què? Doncs està molt clar, perquè pensa i reflexiona, dos verbs que els humans hauríem d’interioritzar, ja que com va dir un filòsof fa 2500 anys, “tenim 2 orelles i 1 boca per escoltar més i parlar menys”…

Si ens remuntem a l’inici de la filosofia, només amb la seva definició – amor per la saviesa – ens podem imaginar l’estima pel coneixement, per l’existència, per la veritat, per la lògica, per la cultura… I és precisament aquesta estima que tenien els savis de l’antiguitat per la filosofia la que necessitem avui en dia, aquests són els valors que necessitem en la nostra societat, aquest interès i ganes de descobrir no el podrem dur a terme si ens treuen la filosofia.

Així que, seguim els estudiosos que tant ens van donar d’aquesta ciència, perquè sense la filosofia, què aprendrem?

Marta Hernández – Institut El Morell

————

Filosofia, més que una assignatura.

Tal com expressa el títol, la filosofia va més enllà d’una assignatura que s’imparteix en qualsevol institut. Per molta gent és una manera de veure la vida, de donar resposta a tantes qüestions insòlites però a l’hora d’altres tant simples que algun cop tots ens hem plantejat, però que no hi hem trobat cap resposta…

Gràcies a la filosofia aprenem a entendre’ns millor, a entendre els demés i el més important, a ser persones. Demostrem quina és la diferència que hi ha entre els altres éssers vius i els humans, la capacitat de raonament.

Ens ensenya a raonar donant arguments i podent discutir amb una persona de manera coherent i sense divagar. No és tant sols estudiar la història o el corrent filosòfic, sinó què també és necessària per poder aclarir les nostres ments i poder entendre la nostra vida i l’entorn que ens envolta.

Si alguna vegada has tingut l’oportunitat d’obrir la ment i evadir-te escoltar una classe de filosofia ten adones de lo important que és, i de que és una ciència que està relacionada i dóna vida a moltes altres. Per això mateix ara no poden suprimir-la dels nostres instituts, de les nostres vides.

Mihaela Valkánova   1r de Bat     –   Institut El Morell

————

El valor de la Filosofia

Aquest any, és la primera vegada que faig filosofia i no tenia molt bona imatge sobre ella, ja que altres alumnes que ho havien estudiat em deien que era molt avorrida i difícil.

Després de profunditzar una mica més en ella, crec que és molt important conservar-la perquè és la ciència que per mitjà de la lògica i el raonament, busca donar una explicació de tots els coneixements. Per tant, és precisament per això, que sinó s’ensenyés la filosofia quan els alumnes acabessin els estudis no sortirien preparats per afrontar qualsevol problema en un futur, tant laboral com quotidià.

Com es pot aconseguir pensar sense la filosofia? Gràcies a ella, ens podem permetre argumentar i dialogar mitjançant un ampli coneixement de la vida i les seves qüestions. Un exemple senzill seria preguntar-se com va es crear l’univers. Un cristià ens diria que va ser Déu i un ateu ens diria que va ser el fenomen del Big Bang, per això, seria una resposta molt simple. En canvi, la filosofia dóna l’opció del “per què” es plantegen totes les possibles respostes i això és el que la fa interessant.

En conclusió, sense ella no podríem defendre la nostra opinió en un simple diàleg i això ens perjudicaria. També, ens mostra la manera d’actuar correctament, moralment i èticament fet que acaba afavorint positivament en la societat.

El meu text sobre la filosofia és podria resumir en  la frase següent :

El conocimiento si no se sabe aplicar es peor que la ignorancia.

Charles Bukowski (1920-1994)

Pau Ventura Sarda (1 bat) – Institut El Morell

————

Què és per a mi la filosofia

Aquest curs he començat primer de batxillerat i una de les novetats que hi ha hagut ha estat una nova asignatura: la filosofia. Al començament semblava molt complicada i també semblava que deia coses sense sentit, perquè ningú entenia aquells arguments de Descartes ni aquells diàlegs de Plató; però a mida que el curs ha anat avançant, tota la classe ha anat entenent i comprenent el que és la filosofia i les classes ja no són un constant mirar rellotges per veure si ja s’acaba l’hora; sinó que ara passen volant i quan te n’adones ja estàs fent l’examen del tema.

Així doncs, la filosofia ja no és per a mi una asignatura més, ni una asignatura avorrida, absurda i marejant, sinó que ara és una assignatura entretinguda, lògica (i mai més ben dit) i bastant completa, ja que al fer filosofia es parla de (i alhora es repassa) física, química, matemàtiques i a vegades fins i tot anglès. Així doncs, espero que els estudiants es puguin seguir trobant aquesta asignatura a segon de batxillerat.

Jan Àrias i Nel·lo, 1er Bat –  Institut Torredembarra

————

La filosofia, la mare de la ciència

La filosofia es la mare de totes les ciències, sense aquesta, cap ciència de la que coneguem avui en dia existiria, ja que prové de molts centenars d’anys enrere.

A l’actualitat, la filosofia serveix per a demostrar, raonar i donar el sentit a la vida, sense aquesta ciència, no seria gairebé possible pensar en res. Gracies a aquesta assignatura difícil d’estudiar o d’entendre, però de donar sentit comú a les coses, doncs, gràcies a tot això, es poden fer arguments per a prendre decisions tant difícils com fàcils, com declarar culpable o innocent a un individu o bé decidir actuar d’aquesta manera o de una altre manera.

A vegades, ens fem preguntes de tot tipus, del nostre origen… i fins i tot si nosaltres estem dins d’un somni o algú altre en esta manipulant de forma que nosaltres som inconscients. Un exemple clar del perquè estem a favor de la filosofia es per a donar raó i demostrar a partir d’experiments el sentit que tenen certes coses i finalment, acabar donant teories, que encara que puguin ser refutades, poden donar sentit a certs aspectes de la nostra vida, la vida en general.

En conclusió, crec que tots tindríem que saber i aprendre molts aspectes de la filosofia, podríem dir que gràcies a aquesta ciència, som el que som, i per això no ha de desaparèixer, es la mare de tots nosaltres i de les nostres explicacions.

Jordi Ferrer

————

La Filosofia. Un punt de vista diferent.

Per mi la filosofía es una manera diferent de veure el mon i les cosses que ens envolten, d’un punt de vista, en el qual, no hi estem acostumats o ens pot ser més estrany.

La filosofia t’ajuda a pensar en cosses que tu mai pensaries com per exemple qui sóc? O que faig aquí? Preguntes que si penses semblen molt senzilles però si et fan la pregunta a tu et quedes parat i no saps el que dir, o això es lo primer que em va passar a mi quan m’ho van preguntar. Ens ajuda a pensar de manera més critica i podem valorar les diferents situacions que ens plantejarà la vida. Ens ajuda a saber com actuar, com reaccionar i tenir una opinió personal ben formada.

T’adones que la filosofia avanç dels nostres temps i fins ara es la única ciència que et pot contestar totes les preguntes que necessites y que des de fa milers d’anys la gent ja es plantejava aquestes preguntes i estudiaven i a filòsofs importants com Plutó o Aristòtil que gracies a ells que es plantejaven dubtes i els intentaven resoldre’ls significa que la filosofia es molt important.

Jo crec que la filosofia es una matèria imprescindible en el batxillerat i tothom hauria d’aprendre-la, ja que, ens ajudarà en saber que som i qui som, en resum en ajudarà en la nostra vida.

Marc Gil Sanchez, 1r Batxillerat, Institut El Morell

————

La filosofia una optativa?

Fa uns quants mesos, abans d’escollir les matèries de modalitat, vam tenir una “xerrada” en la que ens van explicar quines assignatures tindríem al llarg del curs i ens van dir que faríem FILOSOFIA. En un principi no sabia que era i, per tant, vaig preguntar als companys i companyes de classe. Em van dir que tractava sobre explicar les qüestions de la vida de les persones (ment/cos) i al principi vaig pensar que seria complicat i un rotllo. Amb el temps vaig començar a adonar-me que el que anàvem estudiant a classe també em servia per a la vida diària com, per exemple, a l’hora de prendre decisions o participar en debats.

Crec que la filosofia és una part important en la vida de les persones, ja que ens fa reflexionar sobre fets importants com podrien ser el cas de les properes eleccions per saber quin partit et sembla més just i coherent, i també si algun dia de la teva vida et toca participar com a membre del tribunal jurat i elaborar unes respostes amb consistència i que tinguin sentit. Per tant, no ha de ser una matèria optativa perquè molta gent (com jo en un passat) no l’hagués escollida.

… Avui mateix, a l’hora de matemàtiques, quan parlàvem dels límits d’una successió hem comprovat que fins i tot la filosofia podia servir per donar sentit a unes operacions que apuntaven a un resultat: l’infinit. A l’hora de definir l’infinit en aquell resultat, l’interpretàvem com un espai immens i sense final on hi cap tot, i encara hi pots posar alguna cosa més. Tot això ens ha fet reflexionar que no podem interpretar l’infinit com un nombre, sinó com l’espai immens. També parlant sobre l’infinit, hem recordat quan érem petits i volíes ser més que un amic i t’enfadaves amb ell, sempre teníem el següent diàleg: -Jo tinc el doble que tu. –No! Jo tinc més que tu. –Doncs no, jo tinc infinit. – Saps que no, que jo tinc infinit. –Jo tinc infinit per dos! Aquestes actituds també s’estudien en filosofia, i ens demostren que pot canviar la mentalitat d’una persona amb el temps i tot elaborant respostes amb sentit…

Maria Llerena Vernet                Institut El Morell               1er Batxillerat

————

Filosofia: la ciència del coneixement

Moltes vegades, abans de començar batxillerat, ens hem preguntat que és la filosofia? Per què s’estudia aquesta assignatura? Quina utilitat té aquesta en la nostra vida quotidiana?… Com bé pot dir qualsevol diccionari, la filosofia és una ciència que discuteix, es pregunta i raona sobre el món, el coneixement, el significat de les coses, el llenguatge i les accions de les persones. Però per a mi és molt més que tot això.

La meva opinió és que la filosofia ens ajuda a ser nosaltres mateixos, és a dir, ens defineix com a persones úniques perquè gràcies a aquesta som capaços de raonar per nosaltres mateixos i poder determinar, sense l’assistència de ningú, els nostres pensaments i les nostres decisions. La filosofia ens dóna les eines que necessitem per a reflexionar sobre el que està bé, el que està malament, com cal argumentar de forma correcta, quina classe de persona som a partir dels nostres actes…

Com he dit al començar, abans d’iniciar batxillerat no era conscient del que era aquesta assignatura ni sabia per a que ens era útil. Això és el que li passa a molta gent, que no és conscient del que significa i tot el que ens pot arribar a aportar a nosaltres, els adolescents, que encara ens estem instruint com a persones. Gràcies a la filosofia ens donem compte de que no tot és com sempre havíem pensat que era, i descobrim que hi han altres opcions per a defensar o creure.

Els antics grecs ja es formulaven preguntes amb caràcter filosòfic sobre la realitat, sobre les persones mateixes i quin sentit teníem d’estar en aquest món. I ara hem pregunto jo, com pot ser que una ciència que ha perdurat durant tant de temps i ens ha ajudat a contestar i reflexionar sobre tantes preguntes pot desaparèixer?

Nerea Sánchez de Sande – Institut El Morell

————

La filosofia com a optativa?

Des del meu punt de vista crec que la filosofia és una assignatura molt interessant per aquella persona o alumne que li agrada el món de la història o directament una persona que ja en si li agrada el tema de la filosofia, es a dir, estudiar diversos temes, especificant a cada un de que es tracta i aprofundint-ho al màxim. Tot i que és el primer any que la faig se’n poden extreure coneixements molt diversos i aquest any he après una part d’una ciència formal que desconeixia fins aleshores, i que esta molt entrellaçada amb les matemàtiques: La Lògica. Tot i que al principi ho vaig trobar complicat, després quan ja ho vaig anar aprenent i agafant-li el truc, em va resultar, fins i tot entretingut i una forma molt bona de pensar diferent de com sempre ho havíem fet, es a dir, fen operacions matemàtiques o problemes de ciències, etc… De totes formes, no tothom pensar igual que jo sinó que també hi ha gent que ho defensaria millor o pitjor i per aquest mateix motiu, la Filosofia pot perjudicar el curs d’aquell alumne que no li agradi. Per això mateix, aquesta famosa assignatura s’hauria de posar com a optativa i poder ser seleccionada per aquells alumnes que els hi agradi, o descartada per aquells altres que no els motiva. De totes maneres això no vol dir que no sigui una assignatura important, sinó que totes aquelles matèries en que es tracta història, son molt interessants per a poder assabentar-te de com funcionava tot fa molts anys i poder obtenir uns coneixements i una certa cultura. També dir que una de les coses que haurien de millorar els centres on es treballi aquesta assignatura, la Filosofia, es modificar la seva forma de transmissió als alumnes e intentar evitar que es faci avorrit i poder tirar endavant aquesta assignatura d’una forma mes entretinguda i divertida.

Pau Bertomeu – Institut Les Planes

————

La filosofia en les nostres vides

Des del principi del temps, l’ésser humà , ha volgut comprendre precisa , justa i perfectament la seva vida i entorn. Per tant, la filosofia ha sigut necessària. Des de la part teòrica és l’estudi del pensament i la justificació de les creences . Comprendre tot allò amb que interactuem. Pensar o raonar sobre el món que ens envolta.

L’essencial de la filosofia està en què aquesta es qüestiona les coses a comparança de la resta de les ciències. Molt més que les pràctiques o les socials . A més, la filosofia és l’amor de conèixer per conèixer. La qual cosa pot semblar inútil . Però no ho és, ja que al no tenir una finalitat pràctica , és un fi en si mateix .

El típic de la ciència és ocupar d’estudiar el comprovable , el l’utilitzable , però la pregunta del “per què” i el ” per què” de la ciència és corresponent a la filosofia . Quan preguntem per exemple , “què és l’anatomia ? ” o “què és la genètica ? ” no estem fent preguntes científiques , sinó que estem elaborant qüestions filosòfiques. Llavors podríem dir que la filosofia és una forma d’interpretar la realitat , de raonar sobre les diferents realitats . I per això és molt subjectiva i creativa, depenent de la persona que estudiï filosofia , sortiran diferents conclusions , ja que no pensem de la mateixa manera i no interpretem les mateixes realitats de la mateixa manera.

Per finalitzar, crec personalment que la importància de la filosofia és enorme, ja que gràcies a ella, et permet reflexionar sobre la vida i a més és el coneixement necessari cap a la felicitat d’un mateix. I finalment pensar ara que hagués sigut de la nostra vida sense la filosofia?

Lara Sales- Institut Les Planes

————

El nou edifici de la meva personalitat: s’ha de destruir per a construir

“Ja fa temps que m’he adonat que, des de molt joveneta, he admès com a veritables amors, moltes il·lusions i sentiments falsos, i que allò que després he construït sobre principis tan poc sòlids, havia de ser molt dubtós i incert; i des d’aleshores he considerat que em calia proposar-me seriosament, un cop a la vida, desfer-me de tots els amors en els quals havia cregut anteriorment, i començar de nou des dels fonaments, si volia establir un amor sòlid i permanent en la meua vida”

René Descartes “Meditacions Metafísiques” (Primera Meditació) De les coses que es poden posar en dubte.

“Així es pot veure com els edificis que ha emprès i ha acabat un sol “arquitecte” acostumen a ser més bells, millor ordenats i que donen una millor felicitat que aquells que han procurat restaurar “molts”, aprofitant antics murs que havien estat bastits per a altres finalitats”.

D’aquí que aquesta personalitat antiga,que als seus inicis no era més que un poble feble, i a còpia de temps, ha esdevingut una gran ciutat, normalment està tan mal traçada, si la comparem amb una “plaça regular” que un sol enginyer hagi estimat, en un gra amor, segons la seva imaginació…i encara que considerant els seus moments vitals separadament, s’hi troba sovint tant o més art que d’altres… no obstant… veient com estan arranjats,… aquí un de gran…allí un de petit,,, allí un amor…allí un desengany…i com són de torts i desiguals els camins de la seva personalitat…fins que algú diria que ha estat l’atzar i no la volició el que els ha disposat així”

René Descartes “El discurs del Mètode”(Segona part) Característiques del Mètode)

Montse – alumna de l’Institut “Les Planes” de Santa Bàrbara

————

Sense filosofia deixem de ser persones

Què significa filosofia? Filosofia és una paraula que s’atribuí a totes aquelles disciplines que tinguessin alguna relació amb el saber tal i com designen els dos radicals grecs que la formen, és un art d’estima cap al saber.

En el seu moment, es concebé aquesta disciplina com la més important d’entre totes i actualment s’està intentant evitar explicar-la. Com pot ser que s’intenti eliminar una disciplina a partir de la qual han aparegut totes les altres matèries i especialitzacions?

La filosofia és la mare de totes les ciències, però també de totes les humanitats i això és ben fàcil de demostrar. Per exemple, per poder demostrar un fet, s’ha de saber argumentar i expressar-se, com a conseqüència s’ha de demostrar un coneixement molt ampli de la llengua i el llenguatge. No obstant això, alguns titllen aquesta matèria de poc útil quan en realitat és l’única que té una transcendència relativament important a la vida del dia a dia.

Crec que gràcies a la filosofia podem pensar i raonar, donar la nostra opinió sobre fets que a diferència de les altres disciplines això és impensable, ja sigui perquè els descobriments t’obliguen a seguir les lleis i fórmules establertes o perquè una força suprema t’obliga a sotmetre’t a la seva voluntat.

Amb la filosofia ens aconseguim formar com a persones, pensem en situacions que es podrien donar a la vida real, a decidir sobre fets que passen constantment en el nostre món, a analitzar els avantatges i inconvenients de decisions que podrien afectar a qualsevol persona. De la mateixa manera que a través de la filosofia es pot arribar a entendre l’evolució de la humanitat a partir de l’anàlisi de les societats polítiques les quals al final sempre determinen el futur de tots.

Si perdem la filosofia ens convertirem en éssers sense ànima, en autòmats rebutjant la vida i el saber que ens proporciona aquesta capacitat excelsa i única de raonar, de buscar el per què de tot plegat. Si perdem la filosofia, tot el progrés que des dels presocràtics s’ha estat cultivant en el nostre jardí del saber desapareixerà. Ara és quan s’ha de demostrar la voluntat i la necessitat de mantenir aquesta disciplina.

Ara és hora de lluitar pel demà i mantenir l’únic que ens queda, ser persones.

Ignasi Piqué Muntané  – 2n batxillerat – Institut Torredembarra

————

Estudiar filosofia

Un dia quan anava a 4t d’ESO i vaig veure que a l’any vinent faria filosofia i em vaig preguntar: Què és la filosofia? Per a què servirà? Quan vaig començar a estudiar-la a 1 de BATX.  vaig pensar que aquesta assignatura era un rotllo, que no servia per a res. Però ja al segon trimestre, quan ja vaig tenir una mica més d’idea del que consistia, vaig tornar a pensar en la primera qüestió, i m’anava adonant que la filosofia siíque servia, que era interessant perquè t’ajuda a pensar i et fa pensar preguntes molt simples que potser mai t’havies plantejat. I te n’adones que ja els grecs pensaven coses tan importants, i si ja des de fa milers d’anys hi havia gent molt sàvia que es plantejava dubtes i els intentava resoldre, significa que la filosofia és molt important, tant per entendre de manera més sàvia la vida com per conèixer l’existència de gent molt sàvia. I per això, per què treure-la com assignatura comuna? No té cap sentit. Crec que si es treu la filosofia de batxillerat, la gent serà una mica més inculta.

Marta Ballabriga Puerta – Institut Torreforta

————

En defensa de la filosofia

L’objectiu per el qual he escrit aquest text és per a defensar la filosofia, ja que crec que eliminar la filosofia de la educació es un error molt greu, en la actualitat molts de alumnes consideren la filosofia com una optativa que no serveix per a res, i jo m’incloc  en un d’aquests, però el fet es que l’altre dia quan el nostre professor de filosofia ens va parlar d’aquet  tema  per a defensar la filosofia, em vaig parar a pensar i a reflexionar i va ser quan em vaig donar compte que la filosofia és una assignatura tan o més important com les mates o català i Castella. La filosofia no és una assignatura que ens ensenyi com les altres, l’objectiu de la filosofia és entendre, apreciar, corregir, etc, la manera de aprendre a apreciar els valors per a viure i guanyar una gran capacitat per argumentar i defensar  idees.

Diego Martínez – Institut Les Planes

————

En defensa de la filosofia

Els ésser humans treballem, ens enamorem, escoltem música, cuinem, formem una família i prenem decisions. En reflexionar sobre totes aquestes activitats filosofem.

Filosofar és viure de manera reflexiva. Per tant, la filosofia és útil. Sense filosofia ens fa preguntar-nos el perquè de la vida, de les coses i les situacions que vivim diàriament, ens fa interessar-nos pel món en el que vivim, entendre’l, qüestionar-lo i canviar-lo.  A més, ens ajuda a saber com actuar, com reaccionar i tenir una opinió personal ben formada.

Els joves necessitem tenir una formació per aprendre a pensar de manera crítica i poder analitzar i valorar les diferents situacions a les quals ens enfrontem durant la nostra vida de manera justa, raonable i coherent per tal de no ser ninots d’un teatre moguts per les modes i els interessos dels altres. Necessitem aprendre a pensar per ser lliures. Tenir eines per ser autocrítics és un element indispensable.

Els ordinadors són màquines que emmagatzemen informació. Les persones podem interpretar aquesta informació. Interpretar aquesta informació ha de ser l’educació fonamental per tal de no ser màquines. Qualsevol altra formació no es podrà donar si primer no hem a pres a interpretar les dades, i aquesta capacitat l’ensenya la filosofia.

Sembla que l’actual educació ens porta cap a un model de vida pràctic: estudiar per trobar una feina que ens aporti diners. Preguntar-se el perquè de la vida ha estat declarat inútil, la filosofia ha estat declarada inútil. Però com podem ser feliços si no sabem ni quin sentit té la nostra vida?

Gràcies a la filosofia els humans realment fem servir la nostra ment, ens permet afrontar els problemes i mitjançant les opinions dels filòsofs podem idear un criteri propi a partir del qual guiar la nostra vida. A partir aquestes idees i la pròpia reflexió autocrítica creem la nostra filosofia de vida sense conformar-nos amb una existència basada ne la satisfacció de necessitats com menjar i dormir. Per totes aquestes raons la filosofia és fonamental en la formació de les persones.

Maria Sanz Codina –  Escola Teresianes, Tarragona

————

Estudiar filosofia

Moltes vegades podem sentir la frustració envers haver d’estudiar assignatures obligatòries en que no hi trobem gaire utilitat i no és amb el que ens agradaria invertir el nostre temps precisament, ja que sembla que l’estiguem perdent. Per altra banda n’hi ha que ens poden ser extremadament útils al llarg de la vida, per mi filosofia és una d’aquestes assignatures.

Estudiar filosofía no només aporta un gran coneixement de diversos temes vistos des de diferents perspectives, sinó que t’ajuda a ser crític amb tot el que t’envolta i t’empeny a formar-te’n la teva pròpia opinió. Avui en dia crec que és molt important ser capaç de desenvolupar un pensament crític ja que ens hem deixat portar per les masses i hem deixat que aquestes s’apoderin de la nostra opinió.

D’aquesta manera filosofía es una asignatura que no només aporta coneixements sinó que ens obre l’enteniment i ene dona pas a formular-nos una gran quantitat de preguntes trascendentals que poden ser de gran ajuda en el nostre futur ja que ens poden permetre no només entendre el món que ens envolta sinó a nosatres mateixos.

Per mi la filosofía no és només una assignatura, la vida esta plena de filosofía vivim envoltats de filosofía fins i tot quan menys ens ho pensem en fem us. Moltes vegades ens fem preguntes a nosaltres mateixos quan ens trobem en situacions crítiques, sobre la vida, el món, les nostres metes, els nostres objectius o fins i tot la nostra posició en aquest món tan immens. I és que això és també filosofia. Així doncs considero que la filosofia es la base per poder desenvolupar el nostre pensament amb solvència i poder arribar a trobar-nos a nosaltres mateixos i a saber realment qui som i què volem.

Laia Romero Bella, 2n batxillerat, Institut Narcís Oller

————

La filosofia és la mare de totes les ciències

La filosofia és la mare de totes les ciències en què els filòsofs per mitjà de la lògica i del raonament, cerquen i raonen una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa l’home en la naturalesa.

La filosofia respon a la necessitat humana de saber i, en concret, a la necessitat de saber a què cal atenir-se. La seva utilitat immediata és donar resposta a les nostres preguntes i ens ajuda a escollir les respostes més raonables.

La finalitat de la filosofia és conèixer la veritat, superar la ignorància, sortir de la confusió i prevenir-nos de les creences sense fonament.

La  filosofia té aplicacions en la vida. En primer lloc, perquè la filosofia aspira a descobrir la millor forma de vida i, quan creu que l’ha descobert, l’explica i la fonamenta en raons. Llavors té un sentit pràctic i utilitari, té una funció sotereològica, com deia Epicur “De que ens serveis la Filosofia, sinó ens cura les ferides de l’ànima”. En aquest sentit, la filosofia  ajuda a formar-nos una concepció raonable del que pot ser una vida bona, a  avaluar les situacions en què s’han de prendre decisions i actuar i a identificar els valors de la convivència i a donar-los una justificació racional.

Es pot afirmar que la filosofia ajuda a desenvolupar persones cíviques i a pensar amb ordre.

Mercè Codorniu Barberà- Institut Les Planes, Santa Bàrbara

————

Filosofia: un bé comú

La filosofia és una ciència que intenta estudiar diverses qüestions que existeixen en la humanitat. Tal com el seu nom diu “amor per la saviesa” la filosofia estudia el saber i intenta explicar el perquè de les coses raonadament.

En el batxillerat aquesta assignatura és fonamental per poder entendre qualsevol altra assignatura o ciència que vulguem aprendre. Des de la història de la filosofia fins la lògica, tot són sabers que et donen uns fonaments necessaris per a entendre la vida. Molta gent no aprecia la filosofia com hauria de ser: una ajuda! Hi ha estudiants que no els agrada estudiar la filosofia, però jo crec que no és perquè sigui avorrida sinó perquè és difícil d’entendre. Com no entenen el que els estan explicant deixen d’escoltar a classe i no s’esforcen per a comprendre-ho. Tot això crec que podria millorar-se de moltes maneres i així els joves podrien començar a impregnar-se de saviesa. Es podria canviar la manera d’ensenyar que tenen els professors de filosofia i intentar explicar-la més divertidament i amb més exemples clars aplicats a la vida quotidiana que nosaltres portem. Està clar que la majoria de professors i savis tenen el cap quadrat i és difícil canviar-los-hi les idees, però potser, poc a poc i en uns anys, es deixaran influenciar per les coses que diuen els que no poden entendre la filosofia a la seva manera i canviaran els seus hàbits educatius.

D’altra banda, estic en contra de que s’elimini per complet la filosofia del batxillerat, com molts “polítics” volen fer. Això seria una desgracia per als joves ja que deixarien d’aprendre coses bàsiques per a la futura vida. El problema és que, com els estudiants no poden entendre la filosofia, treuen males notes i això fa que la seva mitjana i la mitjana general baixi unes dècimes. No crec que sigui tan sols per la filosofia, perquè hi ha més assignatures complicades, però aquesta afecta en gran part. Tot això a “la gent de dalt” no els interessa. El que volen és que els joves surtin el més aviat possible dels estudis gratuïts i així començar a pagar els impostos i les cares matricules universitàries.

En definitiva, ens tenim que esforçar més en entendre la filosofia i ficar-li més ganes, però també s’han de canviar els hàbits educatius que hi ha actualment en els centres de secundària i batxillerat. Així, potser podrem fer, de la joventut, un futur mínimament millor.

Àxel Gil Cid – Institut Les Planes

————

Hegel: “Del jo al nosaltres”

El procés històric de la humanitat s’ha interpretat bàsicament seguint tres models d’explicació. A) CONCEPCIÓ LINIAL: És concep  l’evolució del món com un procés que té un principi i un final, un començament que li diríem alfa i un final que l’anomenaríem omega. Aquest concepció de la història aniria molt lligada amb el pensament més tradicional i religiós, un inici del món i un final escatològic.

 B) L’altre model que anomenaríem CÍCLIC molt propi del pensament grec. L’inici del món coincidiria circular i cíclicament amb el final, alfa i omega serien el mateix punt i d’aquesta manera s’establarien uns cicles repetitius, “La història se repite”. L’etern retorn que ens diria Nietzsche.

C) El tercer model, el DIALÈCTIC, consistiria en un procés ascendent i superior qualitativament a partir de nivells inferiors, resultat d’una intensa lluita d’elements contraris, que no deixen conformar-se amb una situació històrica concreta. “La guerra es el padre de todas las cosas” “Tot canvia”(Heràclit). Els elements contraris s’oposen en una inacabable lluita: fred-calor, dia-nit, hivern- estiu, capital-obrers, tesi-antítesi, jo-nojo… La humanitat seria una síntesi cada vegada més perfecta, resultat de la lluita d’una tesi i el seu element contrari, l’antítesi. De l’enfrontament de la tesi com a realitat finita, concreta i sincrònica  amb una antítesi, element contrari i provocador produiria una síntesi millorada, però que immediatament es convertiria en tesi i continuaria aquest procés inacabable.

Al moment d’aplicar-ho a la “fenomenologia de l’esperit”, és a dir als fenòmens psicològics i personals s’explicaria de la següent manera. Existeix un “Jo” (Tesi), realitat finita, actual i momentània, podríem dir “el jo real”, al que s’enfronta constantment un “No-jo” (Antítesi), inexistent, inconformista assedegat de tot tipus de fruits profitosos, inquiet, vitalista i que no deixa tranquil la pobra felicitat limitada del “jo” actual.  De la lluita d’aquest dos elements apareixeria una “Síntesi” un nou “Jo”, qualitativament superior a l’anterior, però que ràpidament esdevindria Tesi per a tornar-se a enfrontar a una Antítesi (No-Jo) donant lloc altra vegada a altres futurs “Jo” i així sucessivament, sempre dialècticament, però de forma ascendent i assolint realitats qualitativament superiors.

Explicant-ho d’altra manera: Nosaltres som una realitat concreta (Jo-Tesi) amb unes qualitats i característiques determinades. Davant d’aquesta realitat finita   s’oposa un “No-jo” inconformista (Antítesi) que no deixa en pau la limitada felicitat del jo actual. D’aquesta lluita d’elements contraris apareixerà una Síntesi, un nou “Jo superior” i que immediatament es convertirà amb Tesi… al que s’oposarà una antítesi …i el procés anirà seguint, assolint realitats superiors i més perfectes. Aquest concepte dialèctic es podria aplicar a qualsevol aspecte de la realitat.

Però aquest procés arriba un moment que canvia de direcció i es redirecciona cap als nosaltres: El jo arriba un moment que ja no és capaç d’acceptar nous reptes dialèctics i tota la seva activitat es projecta i es transforma vers als altres. El jo es transforma en nosaltres, prolongacions afectives del jo. Aquí comença el principi del fi, va morint un jo per nàixer un nosaltres (fills,nets estimats..). D’aquesta manera el “jo”, malgrat la seva mort física esdevé immortal projectant-se amb un “Nosaltres” que seguiran, a la vegada, de forma individual, els mateixos processos dialèctics i superadors.

Manolo Pla (Reflexió filosòfica personal i lliure) – Institut Les Planes

————

La filosofia m’ajuda

Des del meu punt de vista crec que la filosofia és una assignatura molt interessant, tot i que és el primer any que la faig se’n poden extreure coneixements molt diversos i aquest any he après una part d’una ciència formal que desconeixia fins aleshores, La Lògica. Tot i que al principi ho vaig trobar complicat, després quan ja ho vaig anar aprenent em va resultar, fins i tot entretingut.

De vegades, en la majoria de les matèries et planteges la següent qüestió: “per a què em servirà tot això que estic estudiant?”, doncs bé, en concret, en la matèria de FILOSOFIA significaria que “JO ESTIMO LA SAVIESA” i per tant, si de veritat tens inquietuds per tot allò que fas o faràs en un futur i ara encara no tens unes explicacions lògiques i no els hi dones importància, la Filosofia et pot acabar sent útil, donant-te el perquè i orientar-te en la teva conducta. I d’aquesta manera, a lo millor sense adonar-te’n, la estaràs utilitzant.

En definitiva, és una ciència que ens ajuda a formar-nos com a persones, mostrant-nos allò que és moral o no. També ens aporta vocabulari i conceptes nous i d’aquesta manera augmentar la cultura i els coneixements.

Andrea Tena Colomé – Institut Les Planes, Santa Bàrbara

————

Aprendre dels errors

La filosofia està infravalorada a les aules d’avui en dia i es considera una assignatura de poca importància. No obstant, la filosofia és una assignatura en la que, indirectament, es basen moltes professions i sabers de la nostra societat, així com medicina o dret. Així doncs se li hauria de donar més importància de la que té sobretot pel que fa a la puntuació de selectivitat, on crec que s’hauria de permetre puntuar-la com una assignatura específica en carreres com per exemple psicologia.

Un aspecte important de la filosofia és que serveix per diversos àmbits, és a dir, ensenya valors útils per als estudiants de ciències socials i també per als estudiants de ciències tecnològiques. Gràcies a la filosofia tots els joves aprenen a pensar sobre la seva vida i el què son, això els farà aprendre valors per a viure i guanyaran una gran capacitat per argumentar i defensar les seves idees. Així es formaran joves que podran convèncer a altres persones del que pensen i deixaran de ser ovelles que només fan el que els hi diuen i segueixen el pastor.

A més, aquesta important assignatura no ensenya els valors als estudiants com els ensenyaria qualsevol altre assignatura, sino que ho fa d’una manera diferent. Mostra el pensament de diversos autors i amb això s’aconsegueix que l’estudiant s’adoni d’alguns errors que han comès uns pensadors comparant-los amb altres que han desenvolupat un pensament diferent. Així doncs, a partir dels diferents punts de vista que tenen tots els pensadors històrics, els estudiants construeixen el seu propi criteri entrant en desacord amb aspectes d’alguns autors que han estudiat i donant suport a aspectes del pensament d’altres.

Aquesta forma d’aprendre ajuda a l’estudiant a fer-se preguntes, pensar i preocupar-se pel sentit de la vida, l’origen de l’home i altres aspectes que al seu torn els ajuda a valorar la vida pròpia i la dels altres. Aquests estudiants en el futur tindran una bona moral que els ajudarà a seguir un camí que ajudi a les persones i tindran un bon criteri que els permetrà prendre bones decisions i defensar les seves conviccions.

Adrià Estil·les Cano – Institut Narcís Oller de Valls

————

La filosofía

La filosofía tiene una gran importancia en la historia ya que fue la primera ciencia que fomentó el avance y los progresos del ser humano mediante preguntas, pero sobretodo de razonamientos intelectuales. Puede responder a preguntas que posiblemente nunca nos hayamos planteado, o a lo mejor sí, pero no llegamos a una respuesta clara: ¿Qué podemos conocer?, ¿qué somos?, ¿qué sabemos?, ¿somos lo que vemos?… Como estas, muchas otras preguntas, que la filosofía nos ayuda a plantear respuestas, o nos da diferentes opciones las cuales cada uno decide lo que cree correcto según sus principios o creencias. Por ejemplo: ¿somos cuerpo y alma? Muchas personas, creyentes, responderán que somos cuerpo y alma, por su creencia en la reencarnación de un alma en otro cuerpo de una persona muerta. Diversos  filósofos también defendían esta creencia.

También hace falta saber que la filosofía está en nuestro día a día, cuando tomamos decisiones y damos argumentos para llegar a una conclusión, o cuando estudiamos cualquier tipo de ciencia en clase, ya que estas provienen de la filosofía, que no es más que el amor por la sabiduría, por saber el porqué  de las cosas, la comprensión de la verdad de lo que nos rodea…

Esta sería la importancia que yo percibo de la filosofía, que nos lleva a analizar y reflexionar sobre el mundo que nos rodea, profundizando en el conocimiento de cada persona y dándonos a entender que posiblemente no todo lo que vemos existe, más allá puede existir otra realidad.

Javiera Tebes – Institut Torredembarra

————

Filosofia? Per sempre…

El terme Filosofia per a mi no té una única definició sinó que per cadascú i en cada moment pot variar, però se’l podria anomenar com el camp que ens ajuda a reflexionar, dubtar i argumentar, entre moltíssimes altres coses, ara bé la filosofia no és ni molt menys una ciència, perquè la ciència ens ofereixen seguretat i coneixement segur.

La assignatura de filosofia, s’ha de considerar una assignatura superior a les altres, perquè ens permet pensar i aprendre a raonar, i sobretot a reflexionar  sobre totes les que ens venen a la ment.

Ara bé, els joves d’aquests dies es conformen amb tot allò que els ve donat i no es preocupen per poder donar les seves opinions, per això és necessari que hi hagi aquesta assignatura que ajudi a formar joves amb curiositats i inquietuds, els quals sempre puguin criticar i argumentar sobre tota mena de temes.

Sempre hem d’intentar no retallar el món a la mida de les nostres necessitats, sinó que ens hem d’obrir al món i no quedar-nos amb primeres impressions i hem d’anar més enllà, buscant problemes i dubtes on no hi ha per arribar a conclusions i respostes que mai ens havíem imaginat, i tenim un exemple molt clar, un dels grans autors de la filosofia: Plató; que durant tota la seva vida va escriure grans obres però al final de la seva vida va anar canviant d’opinió i fins a la seva mort sempre ha estat qüestionant les seves teories i reformant-les, de manera que podem dir que la filosofia no té límits i és lògic perquè els nostres pensament tampoc en tenen.

La filosofia ens permet ampliar els nostres coneixements, de manera que ens ajuda a buscar l’altre cara de les coses, la cara que normalment està amagada i la més difícil de trobar-li evidències, perquè tot el que ens envolta es pot considerar evident. No obstant això, hauríem d’evitar no tenir una conclusió de la que no en puguem dubtar mai perquè sinó la filosofia s’acabaria desapareixent.

Sempre hem de lluitar per veure clar les coses, per poder-les comprendre i raonar, perquè sinó el que estem fent és veure com passa el temps sense adonar-nos del que ens envolta i per això s’ha de fer filosofia.

Fayrouz Jaadi – Institut Narcís Oller

————

La filosofia inseparable de la vida

Molts dels qui no són partidaris del fet d’ensenyar filosofia es basen en els pocs efectes pràctics que té aquest estudi tan “estrany”, entre d’altres. I partint d’aquesta objecció, arribem a comprendre o a trobar-nos en una societat  on la ciència (juntament amb la tecnologia) avança d’una manera que el consumisme augmenta necessàriament, i l’únic recurs són els diners.

No cal posar exemples com l’anterior, és simple i clar veure com es focalitza en “la utilitat” el pensament en contra d’aquest saber i del seu ensenyament. Llavors, només som màquines productives, màquines que necessiten peces noves (un cotxe nou, una medecina nova…) per produir més i millor i durant més anys?

Ara, fixem-nos en què molts dels filòsofs van viure i filosofar en entorns socials i familiars econòmicament acomodats, tenien poder i influències,… Es dedueix que tenien molt de temps lliure, llibres a l’abast, i també diners que els hi permetien gaudir de qualsevol activitat. Doncs, perquè es dedicaven a “reflexionar” i “criticar”, a pensar?  Potser és per això, perquè un cop tenim satisfetes moltes de les necessitats bàsiques, vivim bé, i sense massa preocupacions, l’activitat de la raó és la que omple,no és res que aporti diners, però si llibertat de trencar amb  la quotidianitat i tot allò que té sentit aparentment.

Per tot això, cal un ensenyament de la filosofia i de la història de la filosofia, perquè sempre hi haurà qui es preocupi pels diners i per les necessitats i serveis que no deixen de ser útils; però, sempre hi haurà estones en què només ens tenim a nosaltres mateixos, moments per agafar un llibre, o per tancar els ulls  i pensar. I això, tots hem de saber-ho fer, saber com i on han arribat el pensament i la reflexió perquè és el camí de tot i de tots (de la ciència també), i sobretot perquè no sabem on arribarà. Pensem i pensem-hi.

Sofia Carreras Kàthceff – Institut Narcís Oller

————

Inquietuds filosòfiques

Penso que la filosofia és una ciència que ens transmet un saber que ens permet esbrinar aspectes molt bàsics de la vida, com és: el perquè de la nostra existència. A més, aquesta ciència ens crea uns valors que poden arribar a ser fonamentals en la vida de l’individu.

La Filosofia, com a tal, ens enriqueix culturalment, així, quan parlem de Descartes, sabem que un tret característic d’aquest filòsof són les idees innates. D’aquesta manera, alhora s’augmenta el nostre vocabulari, el qual ens servirà per ser més competents a l’hora d’expressar-nos el dia de demà.

Ja per concloure, opino que la Filosofia és fonamental en la vida de la persona interessada en el saber de la seva existència, és a dir, gràcies als coneixements que obtenim mitjançant aquesta ciència, podem donar resposta al perquè de la vida, al perquè de si nosaltres i no uns altres, al perquè del nostre origen així com també a altres inquietuds com pot ser, la incògnita del nostre destí final. Per tant, crec que el saber filosòfic ha de seguir permanent en la vida acadèmica de l’estudiant, ja que si no tenim les inquetuds esmentades anteriorment, ens convertirem en conformistes sense cap tipus d’ambició.

Gemma Alegre Pons – Institut Les Planes, Santa Bàrbara

————

Deixar de fer filosofia? Ni parlar-ne.

La filosofia és la mare de totes les ciències, i el seu significat ja ho diu tot: “amant de la sabiduria”. Filosofia és pensar o raonar sobre el món que ens envolta. No només significa indagar sobre el que no coneixem, sinó tenir la passió per conèixer la realitat mitjançant el coneixement pur. Filosofia és endinsar-se al món de la consciència humana i del seu esperit, per profanar en contra de la ignorància.

En la quotidianitat, ens ajuda a  créixer com a ésser racionals, tenir uns valors i actuar seguint la bona voluntat. És una eina clau en les nostres vides i el fet que pugui deixar de ser una matèria comuna em  sembla una gran equivocació. És cert que quan començàvem el batxillerat, tothom deia que seria un “rotllo” i no ens serviria per res, i veient el gruix del llibre de primer, els alumnes no fèiem res més que esbufegar veient tota la matèria que s’havia de donar. Els principis no van ser fàcils, però un cop acostumat, quan llegíem textos d’autors i comentàvem diferents aspectes filosòfics, se m’obria la ment i m’apareixia un estímul d’entendre el pensament i les reflexions que s’han anat fent molts pensadors, com Mill, Descartes, Aristòtil… sobre el món en què vivim. Ara que curso el segon curs del batxillerat, és una matèria que em crea molta curiositat i hi tinc un gran interès.

És una assignatura que ens pot ajudar a prosperar al futur, ara que d’aquí poc començarem una nova etapa estudiantil, i també en el món laboral, per expressar-nos davant els altres d’una forma adient, saber com defensar-te en cada moment…

En conclusió, haig de dir que m’és una assignatura de molta utilitat i espero aquesta passió per conèixer la veritat del nostre món desperti en molts més. No podem permetre que es deixi d’impartir una assignatura cabdal per poder créixer com a éssers racionals i enriquits de sabiduria.

Sergiy Klid – Institut Narcís Oller

————

Diguem SÍ a la filosofia

La filosofia ve definida com una ciència que  busca una explicació radical i última de la natura, de l’home i la seva actuació i de tota mena de coneixement possible. La filosofia ens serveix per estudiar la realitat, el coneixement, l’acció… i un dels seus objectius també és orientar la vida humana.

Vivim en un món on cada vegada predominen més les xarxes socials i altres aplicacions dels telèfons mòbils. El nostre problema és que en fem un ús excessiu i negatiu. Aquests mitjans de comunicació ens aïllen de la realitat, creen un estancament del nostre coneixement, ens endinsem tant en aquest món que no recordem el que realment és important per saber com actuar, com raonar, com tenir una conducta moral…

La filosofia fa plantejar-nos problemes o dubtes que es poden interpretar de diferents formes, de la mateixa manera que existeixen molts filòsofs amb teories diferents. Però com hem de resoldre aquests problemes si desconeixem fins i tot de què parlem perquè hem estat immersos en els nostres ordinadors?

Hem d’aprendre a raonar, cavil·lar, pensar, preguntar, filosofar… Aquest és el motiu per què hem de dir sí a la filosofia, la ciència mitjançant la qual coneixem d’on venim i per què som el que som. Això vol dir que la filosofia ha estat amb nosaltres gairebé des del principi de la humanitat i ha permès que la nostra cultura s’hagi desenvolupat tal com ho ha fet. Per tant, si estem orgullosos de la nostra cultura, hem d’estar també agraïts i orgullosos de la filosofia i no apartar-nos d’ella.

Lídia Arasa – INS Les Planes, Santa Bàrbara

————

La Filosofia no és prescindible

La filosofia a part de ser una assignatura de batxillerat, és una gran font de coneixement per a tots nosaltres en les nostres vides. Per això està en perill, la consideren una matèria prescindible. Però ho és en realitat?

Jo crec que no és presindible. El que ens estan fent és negant-nos el coneixement perquè no tinguem opinió. La filosofia no nomès són hores d’estudi i exàmens, tambè ens ajuda a pensar i a formar-nos com a persones. Sobretot a tenir criteri propi que sembla que és el que no agrada ja que es vol que la gent acati el que ens ve imposat i que no sapiguin opinar.

Els filòsofs sempre defensen les seves teories fins les últimes conseqüències i ara ens toca a nosaltres defensar-les de la ignorància i ajudar a conservar l’assignatura. Des de les primeres civilitzacions, la idees han fet evolucionar la societat, i les idees surgeixen de l’opinió i del pensament, i això és el que és la filosofia.

D’altra banda també, a part d’ensenyar a pensar i a opinar, la filosofia també ens transporta a comprendre millor el passat a través de les idees dels que han fet evolucionar la societat. Si la història és el coneixement del passat, l’assignatura de filosofia és el coneixement de les idees que han dut a la civilització a tenir la seva història, i a transformar-se.

David Domènech Vilà – Institut Narcís Oller, 2n bat -Valls

————

 Què és la filosofia?

La filosofia és un saber en el qual podem tenir un coneixement mitjanant l’aprenentatge previ d’uns valors ètics i morals.

És per aquesta raó que és necessari tenir una formació per a que els alumnes tinguin coneixements, és a dir, que sàpiguen actuar de bones formes ja sigui en valors justos, polítics, ètics… Per tant, els alumnes podem saber aquests valors, però, a part d’això, els hem de saber aplicar a la realitat. Per això necessitem professors amb la titulació en Filosofia i en Educació per a la ciutadania perquè ens puguin ensenyar aquests valors i, d’aquesta manera, nosaltres poder aplicar-los a la vida quotidiana.

Altrament, si l’assignatura de l’educació per a la ciutadania de 4t d’ESO es suprimeix, comportarà que els estudiants no tinguin la oportunitat de poder aprendre els valors ètics que hi ha en la societat. Passa el mateix amb l’assignatura de la història de la filosofia a Batxillerat, fer-la com una optativa donarà pas a que no tots els alumnes la estudiïn i, per tant, no podran conèixer els diferents valors ètics i aplicar-los per mitjà d’una reflexió.

Per això mateix, hem de lluitar pels nostres drets i poder defensar les nostres idees com han fet els filòsofs durant anys. Si més no, ells han defensat les seves idees exposant els seus coneixements a la societat. Llavors, per què nosaltres no podem? Pensar és aprendre, aprenem a filosofar!

Molts creuran que la filosofia és una cosa que ja ha quedat en el record, però la realitat és que en el dia a dia el que fem és filosofar perquè a totes hores tenim pensaments, idees i opinions sobre el que ens mostra el món.

Cristina Lirón Ocaña  –  Institut Narcís Oller, Valls

————

La filosofia

El pensament filosòfic va sorgir a l’antiguitat, és quan s’intenta explicar d’una manera racional la natura: des de l’Escola de Milet amb Tales que pensa que el principi del qual tot sorgeix és l’aigua, després passen pels pitagòrics, on Pitàgores va ser el primer a afirmar „Sóc un filòsof, i com a últims van ser els pluralistes amb Empèdocles, Anaxàgores i Leucip de Milet.

Podem trobar en l’antiguitat els tres filòsofs més grans: Sòcrates, Plató i Aristòtil.

Sòcrates era capaç de fer contradir-se a qualsevol persona que està segura del seu saber, d’aquesta manera fa servir dos recursos: la ironia i la contradicció, això és el mètode socràtic.

Plató en canvi, no només volt l’art del diàleg, sinó que també vol un mètode propi, fa que cadascuna de les posicions influeix en la contrària, és a dir, els interlocutors argumenten, defensen i oposen opinions sobre una qüestió.

Aristòtil fa una crítica a la teoria de les idees, on troba el problema del canvi. Ell considera que hi ha dues substàncies: les substàncies primeres són aquells individus concrets, i la segona és la que es forma a partir dels individus.

Creu que tot té una causa prèvia, és a dir, que res passa perquè sí. Les causes poden ser de quatre maneres: material, formal, eficient i final.

Aristòtil creu que la teoria del coneixement sorgeix perquè els homes tenen interès de les coses, el perquè passen, d’aquesta manera sorgeix la teoria del coneixement. Plató deia que el coneixement consisteix bàsicament en el record, en canvi l’Aristòtil pensa que l’anima és com un full en blanc, d’aquesta manera quan naixem la nostra ment està buida i és a partir dels sentits, i l’experiència que aprenem.

Els filòsofs creuen que hi pot haver un coneixement segur i universal per molt difícil que sigui.

Els filòsofs també volen estudiar l’ésser humà, ja que té ànima i aquesta és la que dóna vida al cos, i que pot ser de tres tipus: vegetativa, sensitiva i intel·lectiva.

I l’últim aspecte important és la felicitat, el que totes les persones desitgen, ja que volen viure bé. La felicitat prové de la racionalitat per això també és important el saber i el coneixement.

En resum, gràcies a la filosofia podem preguntar-nos el perquè de les coses, perquè som com som, perquè volem ser d’una manera determinada, que ens agrada.. La filosofia des de l’antiguitat fins avui en dia ens permet conèixer i entendre millor el món, i totes les coses que el composen.

Ewelina Kalich

————

Filosofia: sí o sí

Segons la definició del terme filosofia, aquesta es basa en l’estudi d’una varietat de problemes fonamentals sobre qüestions bàsiques com la nostra existència, el coneixement, la veritat, la moral, la ment i el llenguatge, entre d’altres. A diferència, però, amb altres àrees com la religió, la filosofia encara aquests problemes posant èmfasi en els arguments racionals per sobre d’altres arguments com l’autoritat o científics.

També cal dir que molts dels grans filòsofs de la història han sigut a la vegada grans científics, teòlegs o polítics, fet que demostra la importància d’aquesta àrea com a tal en el desenvolupament cultural de la societat en aquests darrers segles.

És indubtable que llegir pensaments filosòfics ens aporta grans coneixements i punts de vista molt diferents per afrontar problemes quotidians del nostre dia a dia; frases com “només sé que no sé res”, de Sòcrates, ens fan veure la realitat d’una altra manera. Ens fan pensar i creure que per molt intel·ligent i preparat que una persona es cregui, sempre hi ha espai per nous coneixements, noves inquietuds i nous aprenentatges…

“Conèixer és recordar”, de Plató, una de les frases clau per entendre que tot procés d’aprenentatge es basa en l’adquisició de coneixements d’una manera ordenada, interioritzant i assimilant les idees adquirides, no memoritzant-les per desprès caure en l’oblit.

“Qui no afegeix res als seus coneixements, els disminueix” és un altre dels pensaments que avui en dia es poden aplicar en qualsevol aspecte de la vida quotidiana: un esportista que entrena per millorar el seu rendiment tàcticament i físicament, tot i estar en l’elit de qualsevol esport; un estudiant que vol anar ampliant i passant cursos per arribar a una carrera universitària; una treballadora d’una oficina que sap que ampliant coneixements i formació podrà millorar el seu rendiment en el treball; un mestre que fa cursets de formació per anar renovant i millorant els seus mètodes de treball, tot i tenir una llarga experiència com a docent; un treballador de la construcció que va provant nous mètodes i tècniques de treball, noves eines i nous materials per anar progressant i obtenint millors resultats…En definitiva, és un pensament filosòfic que tothom sap que està en plena vigència, tot i estar formulat fa molts anys.

En conclusió, crec que la filosofia és una de les àrees bàsiques de formació per a qualsevol estudiant, i més en els dos cursos de batxillerat. Es pot estar d’acord o no en els diferents pensaments que durant el curs es van estudiant i analitzant, però no hi ha dubte que de tots se’n treuen conclusions molt positives per analitzar durant la nostra vida quotidiana. Molts d’ells són aplicables en les diferents situacions que anem vivint i que van sorgint; altres no ho són, però d’aquesta no aplicació també en treien un missatge positiu de rebuig.

Pere Badia – Institut Narcís Oller

————

La filosofia: obrir la ment

La filosofia és una assignatura, penso, dura per estudiar. Molta memorització, noms, definicions… un seguit d’aspectes que no acostumen a agradar als que fem el batxillerat científic-tecnològic.

Si bé és cert que es fa dura en la preparació dels exàmens, cal dir també que és bo reflexionar sobre què aporten els continguts de l’assignatura a una persona que vol passar a ser universitària: estructuració dels raonaments, lògica, interpretacions diverses, crítica a fonaments que creiem indiscutibles, etc. Tot això ens fa adonar-nos que no tot ha de ser com hem cregut fins ara, que tot –realment tot- pot ser capgirat i criticat fàcilment, utilitzant en molts casos els nostres propis arguments.

Per una banda, aquest fet fa que siguem conscients que no tenim la veritat absoluta, ni el plantejament de tot únic i indubtable. La filosofia no ens imposa una nova forma de pensar, ni un mètode, ni una postura en concret –si fos així, es tractaria d’adoctrinament-, però sí que ens mostra el que altres han plantejat. D’aquesta manera, descobrim que hi ha alternatives i podem millorar la nostra postura sent conscients de què i com és criticable.

Per altra banda, el fet de conèixer els diferents plantejament filosòfics i poder contraposar-los amb els propis ens porta a descobrir-nos a nosaltres mateixos, a veure a quins plantejaments som més pròxims, ja sigui per personalitat natural o perquè ens ho han ensenyat així, de manera que podem acostar-nos una mica més a nosaltres mateixos.

En conclusió, tenir uns bons coneixements en filosofia és quelcom molt positiu per a tots els individus i dóna solidesa al desenvolupament intel·lectual dels estudiants.

Josep Guasch – Institut Narcís Oller, Valls

————

Per què la filosofia és important

La filosofia és una assignatura diferent a les altres, no es pot comparar a cap altre tampoc. Et transmet tot allò pel qual han succeït els esdeveniments històrics que han marcat la humanitat, en el bo i en el dolent.

La filosofia, des de l’Antiguitat fins ara, marca el ritme de la vida de les persones, perquè les influencia, cadascú amb els seus pensament i sentiments ben diferenciats, però les influencia i just per aquest motiu té aquesta enorme importància, és necessària per a entendre’ns, no només entre les persones que ens rodegen sinó també per la resta de gent. Només cal recordar, que els filòsofs grecs com Plató i Aristòtil ocupen les posicions més altes en el rànquing d’influència a una universitat tan important com la del MIT.

La mateixa filosofia ens ha aportat molts invents i descobriments que sense ella possiblement no haguessin aparegut. Un món sense filosofia no s’entendria perquè ,al fi i al cap, indirectament tot té una part de filosofia.

Marc Guasch García – Institut Narcís Oller, Valls

————

La filosofia a l’educació

La filosofia és, com ja bé diu la paraula mateix, l’amor al saber. Però, tothom l’entén d’aquesta manera? Des del meu punt de vista, hom entén la filosofia d’una manera diferent i gràcies a aquesta pluralitat i llibertat de pensament, existeixen diferents opinions i maneres de pensar.

Cal remarcar la seva importància en l’educació, ja que és una eina clau per l’evolució i la progressió de l’estudiant. Aquesta ciència del saber és necessària i imprescindible en cada ésser humà i en el conjunt de cada societat, ja que ens ajuda a analitzar, reflexionar i entendre la realitat en sí. És a dir, és una eina que ens ajuda diàriament a decidir les nostres accions quotidianes (què fer, on anar, com fer les coses, etc.) i va ser, és i serà present al nostre dia a dia.

La història de la filosofia ens ajuda a veure l’evolució de l’ésser humà: aprenent el passat, entendrem el present i podrem millorar el futur. Entenc que els canvis i el progrés són necessaris pel bé de la humanitat, com bé ja ho han demostrat la filosofia i la història. Per això és tant important estudiar la història de la filosofia, ja que té un paper clau en la vida de les persones i és fonamental per la formació de l’estudiat: l’ajuda a entendre millor els conceptes, a expressar-se amb més claredat, a pensar i reflexionar sobre qualsevol tema.

La filosofia sempre ens ha acompanyat i sempre ho farà, i gràcies a ella podrem entendre millor el perquè de tot plegat: podrem viure millor.

Marc de Bofarull Prats – Institut Narcís Oller, Valls

————

La filosofia és cultura

La filosofia a 2n de Batxillerat és una eina indispensable per als estudiants. Aquesta assignatura t`ensenya a raonar i reflexionar, a conèixer i valorar les diferents maneres de pensar, i quedar-te amb el que tu vols de cadascuna. Treure-la d’aquests ensenyaments és un gran error: per a les matemàtiques el resultat és molt important, però també ho és saber els passos i procediments; si en un examen no arribes al resultat correcte i n’ets conscient o el problema és diferent al que esperaves i no saps com començar a resoldre’l el que s’ha de fer és raonar i demostrar que saps com resoldre aquest tipus de problemes. Com que has arribat a un resultat il·lògic tu expliques que no pot ser i què hauria de donar aproximadament o justificar que el resultat no és bo, d’aquesta manera no està tant malament perquè demostres que ho saps, de manera que la nota d’aquest exercici serà més alta que si no diguéssim res, encara que sabéssim que no és correcte.

Per altra banda t’ensenya a saber expressar el que penses en el moment i de la manera adient. En la vida professional fer això bé és important: s’ha de tenir la capacitat de convèncer la gent amb les teves idees i mitjançant els teus mètodes, i per això cal saber què dir i quan dir-ho.

Finalment la filosofia és cultura. De la mateixa manera que es coneixen els estils gòtic, romànic, romàntic… també és important conèixer els pensadors filosòfics clàssics i moderns.

Treure la filosofia del grup d’assignatures obligatòries és un error. Aquesta assignatura ajuda a formar-te com a persona i a fer-te adult. Si passa a ser una assignatura optativa en el batxillerat de lletres els científics ja no optaran a aquesta educació tan enriquidora i d’alguna manera la important capacitat d’innovar en el món científic per tal de millorar la societat quedarà estroncada, faltarà algun component que precisament s’ensenya a l’assignatura de filosofia; per la banda de la gent que vulgui estudiar el batxillerat de lletres la filosofia tampoc els serà obligatòria: la filosofia és una assignatura molt mal valorada i mal vista per als que no l’han estudiat, fa por. Si és cert que és difícil d’estudiar i comporta hores de dedicació, quan la fas t’adones que és molt interessant, tot i que continua sent complicada, però com que abans ja s’ha tingut el prejudici de pensar que (vulgarment) és un “rollo” els alumnes ja no s’hi matricularan i passarà a ser una optativa més i segurament de pocs estudiants. A poca gent o ningú, m’atreviria a dir, li agrada la filosofia abans de conèixer-la i estudiar-la. Tot i amb això uan es té una certa noció de la filosofia i de què és pot arribar a ser apassionant.

Pol Figuerola Gatell – Institut Narcís Oller

————

Per quin motiu han de treure la filosofia?

En la meva opinió la filosofia ocupa una gran part dels nostres sabers, nosaltres no sabríem ni la meitat del que sabem ara si molt abans no s’hagués qüestionat tot el que ens envolta.

Igual que és importantíssim saber la història i aquesta no la treuen,  jo crec que la filosofia és com la història, l’únic que en la filosofia, els fets no van tant lligats com la història, la filosofia és més conèixer els filòsofs, el que pensaven, el que creien etc…  per dir-ho d’una manera la filosofia és més subjectiva que la història, perquè la història és totalment objectiva, ens agradi o no la història no la podem canviar, i estar clar que la filosofia tampoc la podem canviar perquè el que els filòsofs van dir i van creure, això és una cosa que no la podem canviar, no podem canviar que Plató digués que hi havia dos mons, ni que per Aristòtil l’única realitat és el món que tenim a davant, ni que per Epicur el plaer és l’absència de dolor,  però si que podem defensar un filòsof més que un altre i ens podem inclús sentir identificats amb la manera de pensar d’uns i estar completament en contra d’ uns altres.

Gràcies a la filosofia ens hem pogut subjectar a alguna creença, o algun argument que hem trobat coherent i vàlid per a nosaltres, com per exemple, què sóc jo? Què és el món? Son preguntes que no podem saber les respostes amb un 100% de fiabilitat perquè no es poden demostrar ni menys comprovar, per tant, només ens queda creure-hi o no.

Per arribar a totes les conclusions que han arribat molts filòsofs han estat a base de moltes preguntes o simplement a base de la pròpia experiència.

En definitiva, la filosofia és un saber, que ha posseït l’ésser humà al llarg de la seva vida a través de la reflexió, per tant, no estic d’acord en que la treguin perquè és una matèria igual de primordial com les altres.

Aida Jiménez – Institut Narcís Oller

————

Què és per a tu la filosofia?

La filosofia és una ciència que estudia qüestions sobre la vida, el coneixement, la moral, la ment i el llenguatge. Per tant, és una manera de créixer com a persona i com a món.

La filosofia ha estat present en la vida de les persones des de fa milers i milers d’anys. Un gran número de filòsofs han defensat les seves teories, les quals han estat influïdes per la ciència, la religió i la política.

L’home es pregunta qüestions profundes com: “Qui sóc jo?”, “D’on venim?” o “Per què estem aquí?”. Per respondre totes aquestes preguntes, ha de filosofar, és a dir, meditar, reflexionar sobre aquestes qüestions transcendentals mitjançant raonaments. A més, justament, la paraula “filosofia” prové del grec, i significa “amor a la saviesa”, o sigui, buscar, trobar el sentit i comprendre tot allò que ens envolta i tot allò que ens inquieta, desitjar conèixer més i més.

En conclusió, la importància de la filosofia no és estudiar i conèixer els diversos filòsofs i les seves teories, sinó aprendre a reflexionar i a trobar respostes per un mateix sobre qüestions que creiem que no tenen gaire importància, però que en realitat, sí que la tenen.

David Pérez Mora – Institut Narcís Oller

————

Filosofia

La filosofia és una àrea del coneixement que pot proporcionar nombrosos beneficis a un estudiant de batxillerat.

En primer lloc, penso que la filosofia et fa reflexionar sobre el món que ens envolta des d’una perspectiva diferent. Estem acostumats a ser bombardejats per noticies bromadores dia i nit, aquestes noticies no són objectives ara bé, la filosofia pot ser la alliberadora del periodisme.

Des de temps memorials els filòsofs s’han fet preguntes constantment sobre qui som, la felicitat, cap a on anem, que ens envolta; des d’un punt reflexiu.

A partir de la lògica i els corrents filosòfics a traves dels segles, m’han donat una idea general de les diferents perspectives del pensament humà.

La LOMCE del ministre Wert pretén reduir el 75% de les hores de filosofia en el sistema educatiu, aquest fet es un atac a l’autonomia, la democràcia i a la noció crítica de la població.

Educar és formar a éssers lliures i responsables i la filosofia ens ajuda. Així doncs, podríem dir que la finalitat de la filosofia es crear a persones crítiques. No se pot prescindir dels 2500 anys de l’historia del pensament.

Manuel Moreno Segura – Institut Narcís Oller, Valls

————

Salvar la filosofia: respostes més enllà de la experiència i el coneixement

La filosofia ens ajuda a entendre el pensament de la humanitat al llarg dels anys: Les preocupacions que han viscut, les preguntes que s’han plantejat, l’avenç que han fet en molts àmbits com en el social i tecnològic sense els artefactes que ara ens ajuden a fer-ho ara tot molt més fàcil…

Ells no disposaven del que disposem nosaltres ara mateix, i la veritat, es que moltes afirmacions que feien, o encara són valides, o són poc errònies, o tenien cert sentit i aportaven un avenç en el seu moment.

Sense els considerats filòsofs, avui en dia no seriem on som. Ells s’han preocupat de plantejar-se les coses primordials en aquesta vida: Els números, perquè existim, quina és la nostre funció, com va sorgir la Terra, l’Univers… I han creat infinitat de teories que s’han mantingut i s’han anat modificant i perfeccionant per altres filòsofs al llarg dels anys, inclús ara es mantenen algunes  i són presents des de fa segles.

Sense aquesta assignatura no podríem entendre les diferents preocupacions en les diferents èpoques, ni el pensament de la gent en un determinat temps, i la veritat es que sembla mentida com en aquell temps amb tants pocs recursos mols filòsofs es podien lluir amb les conclusions tretes en els seus estudis.

La filosofia, per tant, ens aporta cultura general i ens explica l’evolució del pensament humà al llarg dels anys, i el més important personalment es que ens ensenya a preguntar-nos les coses que no sabem o creiem saber de manera filosòfica, és a dir, intentant buscar una resposta més enllà del que nosaltres coneixem i de l’experiència.

Marc Casas – Ins Narcís Oller de Valls

————

La filosofia fa les persones

La filosofia ha sigut molt important al llarg de la historia, des de que va néixer, ja que ha influït en la societat i en la política en particular amb les idees que ha creat. Per això puc dir que la filosofia ha marcat molts canvis, positius o negatius, que han significat l’evolució de les persones. Perquè la filosofia engloba tot l’àmbit del pensament, de les idees.

S’ha colat en l’ètica de les persones, convencent-les del que és adequat en la seva conducta i ha pogut manipular les visions dels valors propis. Ha sabut també ficar-se en les religions, inventar nous mons…  i en definitiva proposar tota mena de teories que donin resposta a les qüestions que un es formula per a ell mateix.

Nosaltres, les persones, tenim aquesta mania de relacionar-ho tot amb la resta de coneixements que ocupen els calaixos de la nostra ment. En el moment en què no aconseguim tenir-ho tot ben lligat, ens preguntem allò que ens falta per completar el trencaclosques. Les respostes que no tenim, que ens preguntem a nosaltres i als altres, les hem d’intentar crear, encara que les nostres teories siguin errònies, per satisfer-nos.

Els grans pensadors només són aquells que han sabut raonar i que han volgut suposar la seva teoria com una de tan ferma que han hagut de tocar molts altres aspectes. Saber raonar, doncs, és important per entendre, per no ser un convençut i prou i per descobrir coses noves.

Tenir moral, escollir d’entre la informació que rebem les respostes que més ens convencin per poder actuar i conformar la nostra personalitat. Això és el que fa, per a mi, la filosofia. Crear les argumentacions fruit del nostre pensament i del nostre raonament ens fa sentir millor, més segurs en les nostres decisions, actes i altres pensaments.

La filosofia és tot allò que ens vol portar a saber més, a descobrir les coses que ens preocupen i que potser són més difícils de conèixer, perquè els filòsofs són les persones que no es convencen tan fàcilment i es pregunten coses que altres creuen evidents, sobre els orígens, la subjectivitat o l’enteniment. Tots ens preguntem, mentre ens comuniquem amb nosaltres mateixos, de manera natural.

No hem de deixar enrere la filosofia perquè el criteri propi que ens proporciona ens farà més lliures, més forts, més diferents i més nosaltres mateixos, per entendre qui som i qui són els altres i així crear igualtat i respecte.

Paula San Segundo Jané – Ins Narcis Oller

————

L’autoreflexió

La senzillesa de pensar, de reflexionar, d’arribar a una conclusió per mitjà d’un pensament propi és el que cadascú de nosaltres fa, dia a dia.

El jo interior, aquell en el qual parles quan estàs sol, t’hi comuniques, li fas saber que ets allà, només amb aquest, ja estàs reflexionant. T’acabes deixant perdre per tots aquests pensaments, per totes les conclusions i paraules absurdes que només estan i es queden en la pròpia ment, sense saber mai si sortiran, o no. La capacitat de veure, analitzar un entorn, una societat, un cos, una ànima, un fet, una pregunta, una resposta, tot això és aquí, allà, i a tot arreu. És vigent i prou, ningú no es pregunta el per què de qüestionar-s’ho, simplement es fa i ja està. Però, no perquè es faci sense ser-ne conscient cal treure-li importància, al contrari en té més, ja que així es demostra que aquesta qüestió interna que es porta dia si i dia també, forma part de nosaltres i més concretament dels éssers humans, aquells únics, amb capacitat de raonar i pensar, evolucionats, capacitats i  perduts. L’art de la filosofia porta segles entre nosaltres, no se li dóna importància, però la utilitzem i depenen de la intel·ligència és valorada i gaudida. No tothom té la capacitat de veure-la , ni de tastar-la, però tothom la practica, a més o menys escala. El problema està en la paraula  que caracteritza als humans ; “perduts”. Un adjectiu qualificatiu que mostra la pobresa intel·lectual al S.XXI dels humans. Aquells mateixos que han passat a la història pel poder de la raó. Filosofar és tan important com existir, la raó és el que ens fa diferents, el que ens mostra el poder de diàleg davant qualsevol problema i  qualsevol situació. Sense això no som ni seriem res. La pregunta continua sent la mateixa, per què els humans estan perduts?Per què perden tradicions d’antics grecs mil·lenaris capaços de treure un sistema polític perfecte, un sistema econòmic o una societat democràtica? Els humans som impressionants, el problema està en la ment mal utilitzada que embruta i destrueix qualsevol món idíl·lic.

Judit Fernández – Ins Narcís Oller

————

El perquè de la filosofia

La filosofia no és només una assignatura de la qual aprenem el pensament de diferents autors, sinó que ens fa anar més enllà. Ens ensenya a pensar, analitzar i ser crítics.

Avui en dia vivim sota el poder d’uns quants i, encara que no som conscients, controlen tot el que fem. Per això, els interessa mantenir unes generacions que no siguin capaces de pensar i d’anar més enllà. Més bé, volen gent inculta i submisa, que no es plantegi si el que estan fent està bé o no, simplement que obeeixin les normes i no posin en dubte el sistema.

La filosofia serveix per obrir la ment i entendre millor les coses de la vida. Ens fa pensar i reflexionar sobre el que ens passa el dia a dia i com volem seguir els nostres camins. Ens ajuda a trobar una resposta fonamentada a les qüestions del món, a entendre les arrels de la situació actual en tots els àmbits. També ens demostra la superioritat de la paraula sobre la força, de la llibertat sobre la dominació, de la raó sobre la passió…

Per això mateix, no hem de deixar que ens deixin d’impartir les classes que ens ajuden a aprendre a ser lliures i a ser persones, perquè tots tenim dret a rebre aquesta formació.

Kimberley Lachmeijer – INS Narcís Oller de Valls

————

Escoltar més i parlar menys

“Tenim dues orelles i una sola boca justament per escoltar més i parlar menys”. Una sola frase que defineix en poques paraules i d’una certa manera com entenc jo la filosofia i un dels seus objectius: aprendre i fer pensar a les persones sobre determinats temes a fi de millorar aspectes de la seva vida.

Una frase aplicable en infinits temes entre ells la societat actual. Una frase simple i senzilla, fàcil d’entendre, fins i tot per a nens petits. Una frase que convindria fer-la servir per a millorar la nostra complicada societat.  Una frase que la deia un tal Zenó d’Elea -filòsof per cert- fa aproximadament uns 2500 anys, i que malgrat haver passat tot aquest temps, encara és molt útil actualment.

La filosofia ajuda a millorar la societat, però realment ens ajuda més a millorar com a individus que som, a créixer, a madurar, a reflexionar, a pensar per a nosaltres mateixos, saber què és el que  ens envolta i el que podem esperar-ne.

Tanmateix, les societats tan desenvolupades en les que vivim estan fent que l’adolescència i la maduresa dels joves s’estigui allargant més, per tant, actualment  és quan es té més necessitat d’estudiar-la. Ja que si aquesta dura més, el fet de madurar com a persones també durarà, i cert és que la societat necessita persones madures i no pas adolescents fins als vint i pico d’anys. Per aquesta mateixa raó, és molt rellevant que el desenvolupament d’aquests estudis es facin en una edat òptima i justa: la joventut.

Al cap i a la fi, els joves som el futur, i com més ben preparats estiguem per a aquest millor. Sobretot en aquests temps actuals on tot ja és suficientment complicat.

Aleix de Bofarull Prats – Institut Narcís Oller

————

Per què és important la filosofia?

En primer lloc, crec que ens hauríem de qüestionar si la filosofia és font d’aportacions necessàries que ens puguin fer avançar intel·lectualment o com a persones o, fins i tot, que ens pugui fer dur una vida més fàcil. I la meva opinió és que sí, que ens pot ajudar a millorar a tots nosaltres.

La filosofia és una via de raonament, de coneixement, d’experiència i qüestionament. Des de fa milers d’anys, els humans hem necessitat cada vegada més preguntar-nos el perquè de les coses, de conèixer a fons la realitat per no deixar-nos emportar per la falsedat.

En segon lloc, també ha ajudat a que els éssers humans hagin pogut expressar i defensar  les seves idees democràticament. La filosofia també ha comportat una recerca cap a una millora de la política i de la societat. Ha sigut en molts casos defensora de la llibertat, de la democràcia, de la justícia… . Ha aconseguit que els ciutadans d’un estat se sentin més rellevants.

No obstant això, com ha passat des de l’aparició dels homínids, sempre hi haurà gent que estarà i que no estarà d’acord amb totes aquestes reflexions. El que és indubtable, però, és que l’eliminació de la filosofia a les escoles (i per tant, també a les nostres vides), i el no-reconeixement de tots aquells savis i intel·lectuals que hi ha hagut al llarg de la història i que han afavorit aquesta disciplina, és un error gravíssim.

Finalment, també vull dir que, sense la filosofia, no hauríem ni seríem on ens trobem ara. Tant si els agrada a alguns o no, sense ella no hauríem pogut avançar històricament ni intel·lectualment com hem fet.

Xènia Banús Pros – Institut Narcís Oller, Valls

————

Per què és important la filosofia

La filosofia és a ulls de molts el camí per a entendre la vida; per a altres és la manera de demostrar que no es pot entendre. Vulguin o no vulguin entendre per què les coses són com són, la filosofia és important per a tots ells.

La filosofia es pot entendre de moltes maneres o de cap; però, en certa mesura, aquesta n’és la gràcia perquè si alguna cosa hem après és que l’esser humà es fascina pel coneixement, i quina millor manera de conèixer si no és plantejant-nos coses, és a dir, filosofant ?

Els filòsofs durant molts anys han defensat les seves teories filosòfiques i ens han deixat un gran llegat, en quant a filosofia es refereix. Lluitem nosaltres també per les nostres idees, no ens oblidem d’una cosa simplement perquè ens diguin que està malament …

Lluitem per conservar la filosofia, no solament en les escoles, sinó també en les nostres vides.

Àlex Canela Garcia – Institut Narcís Oller, Valls

————

En defensa de la filosofia

La filosofia és necessària per a tothom, perquè sense ella no podríem aprendre els valors que tenim,  el bé moral, la justícia, ni com actuar en una societat.

“La filosofia és necessària per a una formació integral de la persona”, és a dir, als alumnes se’ls ensenyen moltes creences en relació a la responsabilitat, a les accions i a les intencions; també aquelles creences del que és injust i del que no; les creences polítiques i ètiques; les creences de treball col·lectiu i individual… per això totes aquestes creences, els alumnes, no només les han de saber, sinó que les han de saber aplicar. I per saber fer tal cosa, les han d’haver après amb l’ajut del professorat qualificat, que gràcies als seus coneixements i experiència poden transmetre totes aquestes creences als alumnes.

Aquests professors, doncs, han de poder ensenyar aquests valors i creences durant els cursos de la ESO (en les assignatures d’educació per a la ciutadania i educació ètico-cívica) i els cursos de Batxillerat (en les assignatures de la filosofia i història de la filosofia).

Malauradament, però, les reformes del govern central i la seva aplicació a Catalunya en l’ensenyament secundari regulen el paper de la filosofia, i fa que aquest afecti negativament  l’ensenyança de la filosofia. És a dir, si es suprimeix l’assignatura de 2n de Batxillerat de la història de la filosofia (fent d’aquesta una optativa) comportarà que no tots els alumnes puguin conèixer d’on provenen totes les ciències, ni tots els avenços en el pensament de la societat, ni conèixer tots els autors més importants de la història.

I encara més, si és suprimeix l’assignatura de 4rt d’ESO de l’educació per a la ciutadania, comportarà que tots els futurs alumnes no tinguin una formació ètica, i no puguin reflexionar sobre els valors, el bé moral ni la justícia.

És per tot això i més, que la filosofia és molt necessària, perquè sense aquests valors, creences, el bé moral, la justícia…, la formació de les persones no seria ètica i per tan viuríem en una societat inculta en valors ètics i morals.

Maria Gallart Olivé  – Institut Narcís Oller, Valls

————

La filosofía es esencial

La correcta formación estudiantil debe incluir en su programa un tipo de enseñanza que fomente la educación en valores, la reflexión personal y el pensamiento crítico de los estudiantes.

La filosofía es una materia vital para la correcta y completa formación de la juventud. Los beneficios que se obtienen de ésta son múltiples y realmente necesarios; como el hecho de potenciar la escritura comprensiva, la lectura, las técnicas de argumentación y la conexión de ideas. Incluso su contenido ahonda en otras materias como historia, literatura y ciencias.

En una sociedad libre como la que perseguimos, queremos que sus habitantes actúen escogiendo sus propias ideas, proyectos e iniciativas mediante la cooperación de todos. La filosofía proporciona enseñanzas éticas que nos acercan a un estilo de vida basado en la argumentación, nos permite saber de dónde venimos y por qué la sociedad está establecida de esta manera. De este modo proporciona un punto de vista universal que acerca a las personas a la reflexión filosófica.

Dejar de impartir al alumnado esta materia es un auténtico crimen hacia su desarrollo cognitivo. Su peso es igual de significativo que el de otras asignaturas generales. Así que se debe impedir de manera unánime esta medida injusta tanto para los educadores como para los alumnos, que quiere alejar de la formación estudiantil una enseñanza tan esencial como la filosofía.

Naila Ferrer Canillas – INS Vidal i Barraquer, Tarragona

————

La filosofia está en peligro

Hoy en día la Filosofía está en peligro. Es una asignatura que no nos dice cómo debemos pensar, sino que nos enseña a pensar, a reflexionar y a poder tener una “filosofía de vida”.

¿Por qué está en peligro? Porque la política de hoy en día no la considera una asignatura importante y por lo tanto la ven como una materia prescindible. Pero realmente, ¿no la creen importante o la consideran tan fuerte que la ven como una amenaza para el día de mañana?

La Filosofía y la Ciudadanía nos enseñan nuevos valores, nos enseñan a expresarnos y a argumentar nuestras propias ideas y a defenderlas hasta el punto de ser capaces de convencer a otras personas con nuestra palabras.

Creo que tienen miedo a que gracias a este tipo de asignaturas las próximas generaciones sean más fuertes, a que seamos jóvenes con ideales y capaces de movilizarnos por nosotros mismos. No les conviene una sociedad así, prefieren jóvenes que parezcan títeres que asientan y no se metan de por medio, nos quieren fáciles de manejar para modelarnos a su imagen y semejanza, nos quieren tranquilos y en silencio.

Es por eso que el ámbito de la educación está tan afectado por los recortes y en especial por la infravaloración de este tipo de asignaturas. Estoy segura de que si decidiesen eliminar materias como matemáticas o inglés, los padres y demás personas, incluídas las del gremio, pondrían el grito en el cielo. ¿Por qué con esas sí y con la Filosofía o la Ciudadanía no? Parece, sinceramente, que no se den cuenta de que a día de hoy es tan importante el saber contar y el saber un idioma como el saber pensar, reflexionar y argumentar.

Por lo tanto considero la asignatura de Filosofía, además de interesante y cultural, imprescindible porque no sólo nos ayuda, sino que nos muestra nuevos ideales, nuevos modelos de vida, nos hace pensar y valorar y a partir de eso, elegir. Es una asignatura más y por lo tanto digna de ser respetada como tantas otras.

Sara Fernández – INS Vidal i Barraquer, Tarragona

————

És realment imprescindible?

La filosofia és realment una assignatura imprescindible per a fer-la obligatòria al batxillerat?

La filosofia és aquella assignatura la qual tots, en qualsevol moment, hem arribat a pensar: “ i això per a què em serveix?”, “quina utilitat té saber com creien els autors que era la vida?”

Encara que, pot ser que no ho sembli, la filosofia no és tan sols aprendre a entendre com pensaven aquests autors i a fer els exàmens tal i com ens han ensenyat, sinó també a pensar i a veure les coses des d’un altre punt de vista, encara que aquest no sigui sempre el millor i el que un mateix cregui que és l’adient (bo o dolent).

A l’hora de fer filosofia, no hauria de ser estudiar la manera com els autors pensen i creuen que és la vida i es troba organitzada, la manera de jutjar els actes, qui hi hauria de governar, sinó ensenyar a pensar les coses d’una manera més raonada i a escriure textos que expressin realment l’opinió, ja que aquesta no és sempre gaire fàcil d’escriure i desenvolupar, la qual cosa ajudaria en altres assignatures també per a poder ser entesa amb més claredat l’expressió de l’alumne en assignatures com la biologia al desenvolupar possibles tesis i argumentacions, entre d’altres.

Així doncs, no hauria de ser eliminada com a assignatura, però hauria d’aprofundir més en l’elaboració de textos i raonament de situacions que ajudarien no tan sols a aprovar l’assignatura amb bona qualificació, sinó  també a créixer com a persona, desenvolupar la part crítica de cadascú i la maduresa dels escrits d’opinió personal.

Cristina Samaniego – INS Vidal i Barraquer, Tarragona

————

Per formar persones

Cada dia a classe som bombardejats amb milers de conceptes, intentem entendre’ls i els estudiem per posar-los en un examen i obtenir una bona nota, en aquest moment acaba el nostre objectiu. Però estaria bé que ens rebel·léssim contra allò que ens expliquen, pensant per nosaltres mateixos, i preguntar-nos, per exemple: Per què la Declaració dels Drets Humans estableix que allò és el que s’ha de fer, i és “bo”?, i no simplement acceptar que és així quan el professor ens ho explica.

La filosofia ens ajuda a qüestionar-nos tot allò que aprenem amb la resta d’assignatures, a ser crítics i poder entendre realment què és tot això que ens envolta, i escollir quins són els nostres ideals o pensaments, però no que siguin uns o uns altres perquè algú ens hagi convençut, sinó perquè nosaltres amb les nostres idees siguem capaços de reflexionar i escollir la nostra manera de ser. És a dir, en la meva opinió, gràcies a la filosofia pensem, ens ajuda a entendre el món i a nosaltres mateixos, i al cap i a la fi, què és més important que això? Si l’objectiu principal de l’educació és formar persones, i no únicament màquines per treballar, la filosofia és una gran eina per fer-ho.

Patricia Lara Folch – La Salle de Tarragona – 2n BAT

————

La dona i la filosofia

M’agradaria dir que en el món de la Filosofia no hi ha masclisme, però no seria cert. Només cal cercar per Internet i les dones filòsofes són minoria, encara ara. He de dir que m’he llicenciat fa molt poquet i la majoria de classes eren homes, parlant d’homes.

Afortunadament també he tingut professores que m’han parlat d’altres dones, una d’elles em parlava de les dones del Renaixement i la Querelle de Femmes (Isota Nogarola, Christine de Pizan) que van saber posar veu de dona en un temps i un món que només era dels homes. Tot i que ella és experta també amb Maquiavel.

Gràcies a aquestes dones he pogut conèixer a Hannah, una dona que va viure un temps molt convuls i que va ser capaç de parlar de la banalitat del mal, és a dir, que per fer el mal no cal ser un dimoni. El pensament d’Arendt crec que, encara avui, està poc ensenyat tot i que era molt potent i, de vegades, contradictori. Fet que per la Filosofia hauria de ser d’allò més engrescador.

He après a conèixer a Maria Zambrano, una dona que em toca tots el punts sensibles del meu intel·lecte a qui encara no se li dóna prou reconeixement acadèmic. La poesia i la Filosofia en un mateix sac, un mateix espai on l’una implica a l’altra.

Simone Weil, que va morir massa jove i no sabem si el seu pensament tan vital, tan de l’experiència hauria sobreviscut més anys, una obrera de la Filosofia. Simone de Beauvoir i el seu feminisme quasi com a classe social. Lidia Falcón en el seu llibre La razón feminista sí que parla de la dona com a classe social i econòmica i com n’és d’explotada tant en l’àmbit públic com en el privat.

Sí, trobo a faltar veu de dones en la Filosofia del segle XXI.

Montse Tubert Blanch

————

Per desenvolupar el pensament

És evident que una de les característiques dels adolescents és que som manipulables. Per això és important que a l’institut s’imparteixin  assignatures que ens obrin els ulls i ens permetin pensar (dins la mesura del possible) per nosaltres mateixos, en lloc de simplement acceptar una sèrie de conceptes i idees que teòricament ens faran ser bons professionals en algun àmbit laboral

.Això ens és permès gràcies a aquesta assignatura, la filosofia, la qual, a partir d’estudiar i entendre els grans filòsofs, ens obre l’enteniment a tota classe de preguntes transcendentals que mai no ens havíem fet anteriorment. Preguntes que, possiblement algun dia, ens ajudin a trobar-nos a nosaltres mateixos i la nostra funció en aquest món i a valorar el curt període d’estada del que hi disposem.

Per altra banda, considero que és just que la filosofia es comenci a primer de batxillerat, ja que és una assignatura complexa que requereix reflexió i una predisposició a entendre el món d’una forma completament nova.  I, per a poder-lo comprendre, és necessari un cert nivell de maduresa que manca, majoritàriament, en els alumnes d’ESO.

Romana Mattioli Borrull – Institut Gabriel Ferrater i Soler, 2n Batx

————

Contra la conformidad

Muchas veces hacemos filosofía sin darnos cuenta. Desde que aprendemos a pensar y nos aparecen esas primeras preguntas, aquellas en las que buscando el porqué de todo muestran el nacimiento de la curiosidad. Más tarde aparece la filosofía, empaquetada en forma de ser humano. Podría decirse que la filosofía nace en la primera pregunta de un niño.

Recuerdo mi infancia, cuando el mundo era nuevo para mí, y no entendía nada de lo que me rodeaba. Quería saberlo todo, como niña curiosa que era. Aunque mi querida madre siempre trataba de librarse de mí con un “no lo sé”, me enfadaba y le exigía una respuesta. “Los mayores han de saberlo todo”- pensaba yo. Era muy frustrante buscar respuestas y no hallarlas. Y así surgían más y más preguntas.

Cuando se es niño, hay ocasiones en las que los padres quieren que hagas algo, o te dicen que algo ha de ser de determinada manera y su forma de argumentarlo es el “porque yo lo digo”. A mí nunca me bastó esa respuesta y me gané el mote de “cabezota”, de “pesada”.

Para el niño no sirve la conformidad, y por eso es el que más sabe hacer filosofía. No se conforma con un “porque sí” y pregunta sin cesar. Cuando el niño busca sus propias respuestas, a menudo es travieso y, por ejemplo, abre el mando a distancia del televisor para averiguar cómo funciona. A los mayores no les interesa esa búsqueda y ahí surge un problema. El niño crece y…

… se conforma con las respuestas: con lo que le dicen, con lo que le han enseñado a aceptar porque sí. Pierde la curiosidad y no busca, no indaga. Acepta las respuestas de otros y no se cuestiona si son verdaderas o no.

¿Y qué tiene que ver esto con la importancia de la filosofía? Empezando porque muestra nuestra humanidad con esa curiosidad innata, la filosofía nos permite ser siempre niños porque siempre tendremos preguntas por responder. Aunque al crecer no sean nuestros padres los que responden “porque sí”, sino el gobierno, la religión, la sociedad en su conjunto, éstos no se interesan por saber, sino más bien por proteger sus propios intereses.

Por ello, no hay que permitir que la filosofía desaparezca de nuestras vidas al dejar de ser niños. Al contrario: tenemos que alimentarla día tras día, manteniendo viva la sed por el conocimiento, por la búsqueda de respuestas, nuestras respuestas. Búsqueda que hace que la filosofía sea imperecedera.

Saida Humbert – Institut Les Termes

————

Una visió crítica necessària

“La filosofia és la ciència que estudia el perquè del món”. Aquesta, potser, seria una de les tantes breus definicions de ‘filosofia’. Ara bé, penso que en realitat la filosofia no podria arribar a ser descrita ni en cent volums enciclopèdics, ja que a cada segon, per a cada persona, durant cada pensament, la filosofia va canviant, i per cadascun d’aquests aspectes la filosfia és diferent.

Hi ha unes bases teòriques d’aquesta ciència que potser hom hauria de saber per utilitzar la filosofia “correctament”, o per ser coneixedor dels plantejaments base o dels actualment existents; però penso que això no és, potser, necessari. El que sí es imprecindible és mantenir la filosofia: a les aules, als llibres, a la televisió, a la vida! La filosofia és l’amor al saber, a comprendre, a questionar-se el món. La filosofia són els pensaments característics de cada individu sobre els problemes a resoldre. La filosofia ens fa dir qui som a la vegada que ens deixa una herència de qui hem sigut i ens ajuda a avançar per ser qui vulguem ser. La filosofia ens dóna un punt crític per poder valorar totes les situacions, tots els problemes i preguntes des de diversos punts de vista, ens convenç de no donar res per cert fins que sigui indiscutible, ens fa no conformar-nos, ens ajuda a desenvolupar-nos com a persones, ens pinta el món de diferents colors i ens crea.

Per tant, penso que treure la filosofia de la nostra vida seria com assassinar un trocet de la nostra herència, de nosaltres mateixos a la actualitat i del nostre futur.

Olga Buriyanova – Institut Torrdembarra, 1r BATX

————

La utilitat de la filosofia

La filosofia no només és una matèria que hem d’estudiar per aprovar els estudis: vivim amb la filosofia, convivim amb la filosofia, filosofem sense saber que ho fem; però això no vol dir que sigui menys important per no saber-ho, al contrari, és un acte que ha de ser apreciat.

El curs passat va ser el primer cop que com a matèria feia filosofia. En un inici no acabava d’entendre per què ens feien aprendre què deien i pensaven filòsofs de fa ja molts i molts anys; però al llarg del que porto amb l’assignatura m’he pogut adonar que no només és estudiar maneres de pensar. És veure l’evolució del pensament, diferents èpoques, diferents maneres de pensar, diferents principis; però tots amb un únic objectiu que no podem perdre mai de vista: la recerca del coneixement.

L’estudi de la filosofia fa que obris els ulls davant el món que t’envolta, fa que surtis de la teva ”petita bombolla” on fins ara has estat tancat/da i puguis veure el món.

La filosofia t’ensenya diferents maneres de pensar i de veure les coses, totes i cadascuna de les quals és correcta.  Et permet abordar, per exemple, un problema de la vida diària des de diferents punts de vista, punts de vista que et permeten trobar una solució, que et permeten contemplar diferents possibilitats que no hauries vist si no t’haguessin obert els ulls amb la filosofia.

Salvem la filosofia.

Maria Segura Alabart – Ins. Gabriel Ferrater i Soler, 2nBAT

————

El perquè de les coses

La filosofia per a mi és tant important com la química. Perquè sense ella no existirien les ciències i què en seria de la meva vocació científica?

Això és degut al fet que la ciència respon el COM?, mentre que sense la filosofia, que respon el PER QUÈ?, no entendríem tots els processos que es duen a terme en la nostra vida diària.

Per exemple, sense la filosofia els homes ens haguéssim quedat estancats al mite i, per tant, per què voldries les ciències per demostrar la realitat? Per això hem de donar gràcies als antics grecs per donar aquest gran pas del mite al logos ja que ha permès obrir la ment humana fins al punt de tenir individualitat, perquè si tota la nostra cultura actual depengués de mites, quedaríem tots subjectes a uns quants dirigents que ens farien anar com a titelles i, per tant, no tindríem la identitat de la qual disposem.

Heribert Playà Albinyana – Ins Gabriel Ferrater, 2n de BAT

————

Què és la filosofia?

Definim la filosofia com la ciència que cerca donar una explicació a tota mena de coneixement possible. Potser però, que l’explicació que jo o qualsevol altra persona donem a un coneixement, no sigui certa, però tots els de la nostra espècie, creguem que si. Ens estaríem equivocant doncs, en explicar algun fet, llavors, estaríem utilitzant la filosofia?

Fins l’any passat, mai m’hauria imaginat a mi mateixa escrivint un text sobre què penso de la filosofia. Havia sentit comentaris repetits sobre el poc que s’entenia i el mal de cap que provocava. No sabia res de Plató, Descartes o Sòcrates a l’antiga Grècia, i encara en sabia menys sobre els Nagel o Searle. M’haguessin pogut dir els seus noms, i hagués pensat que eren periodistes anglesos o bé polítics americans.

Fa poc però, en una gran tarda estudiant i fent esquemes sobre l’examen de filosofia que tenia a l’endemà, vaig pensar que la filosofia estava present diàriament a les nostres vides. Potser no la història de filosofia com a tal, vull dir tots els grans pensadors i les seves idees i arguments, sinó la raó de ser de la filosofia, és a dir, què son les coses, com les podem conèixer i què podem fer i que no.

Amb el primer punt “Que són les coses” em refereixo a si existeixen realment tal i com ens pensem. Per exemple: com es el món? Per a mi el món es descrit tal i com jo el percebo, seguint les meves idees i creences, les meves experiències, els meus costums; tot el meu entorn determina com crec jo que es el món. Gràcies al meu primer any de classes de filosofia, encara que crec no sóc gens bona en aquesta matèria, he pogut comprendre que aquest món descrit per mi es totalment diferent per a un món descrit per un universitari de la Xina, un home de la tercera edat a Rússia o un nen petit al Congo. És subjectiu.

El segon punt “Què podem conèixer?”, és realment un gran problema filosòfic. La veritat es que mai no m’havia plantejat el que podem conèixer i el que no, sempre havia pensat que alguna cosa apresa és alguna cosa que coneixies. Mai no m’havia parat a pensar en que cap dels objectes que utilitzo, dels aliments que menjo o de les peces de roba que duc posades no tenien color, és a dir, tampoc mai havia pensat en que tot el que percebem amb els sentits és enganyós.  Mai no havia pensat que potser tot el que crec veritat no ho és, que potser crec que em dic Emma i que vaig néixer a Barcelona, però que potser la veritat es que em dic Emily i vaig néixer a Londres i que potser els meus pares m’ho oculten per raons que no sé. Mai no havia parat a pensar, que és el que realment pensa en mi? És a dir, qui o que és aquesta veu interior meva que em parla sempre i només sento jo? Tampoc mai havia pensat que potser les coses que crec que existeixen i que tothom em diu que existeixen són veritables. Per exemple, una amiga que va anar de vacances a Holanda em va portar un souvenir que em va dir que va comprar allà. Jo que confio amb ella, me la crec i estic molt contenta perquè el souvenir m’ha agradat molt. Però, i si aquesta amiga realment ha comprat aquest souvenir a una botiga que jo desconec i no sé de la seva existència i que està a Catalunya? La seva família també em diu que ella el va comprar a Holanda així que mai no sabré la veritat sobre on l’ha comprat.

El tercer punt crec que és realment important per a la societat global: “Què podem fer?”. Realment “podem” fer tot el que estigui dins les nostres capacitats físiques o psíquiques. Podem anar al cinema amb els amics i podem empènyer un company per les escales. No tindré cap problema amb anar al cinema amb els amics, però potser si no estudio després els meus resultats no són com espero i potser després d’empènyer el meu company em sentiré malament i potser tindré remordiments. Això passarà perquè tinc uns principis ètics i morals, diferents de cadascú en alguns aspectes però molt semblants entre les persones d’un mateix entorn o societat. Per altra banda, aquests principis seran molt diferents entre, per exemple, dos països. Per exemple si comparem Catalunya amb Portugal, els principis ètics seran bastant semblants, depenent òbviament de la persona, però si comparem Catalunya amb Haití, els principis segurament seran diferents.

Així doncs, crec que la filosofia amplia la visió del món, de no creure tot el que veus o et diuen, si no en trobar raonaments pels quals puguis afirmar o negar els coneixements que tinguis.

Emma Balcells – Institut Torredembarra, 1r batx

————

Per què és important la Filosofia? Quina utilitat té la Filosofia?

Per començar la Filosofia és una manera d’entendre la vida, una manera d’entrenar el pensament, d’estar i de ser en el món. Quan es pregunta per què es fa Filosofia no és gens fàcil la resposta perquè en un món tan mercantilitzat com el nostre la Filosofia no és bon negoci. Quins redits li podem treure? Quin beneficis materials? No, certament no és negoci.

Però precisament perquè cal una altra manera d’entendre la manera d’estar i de ser en aquest món, la Filosofia ens és del tot necessària. Perquè, és clar, el primer seria centrar-nos en quina cosa sigui això de “filosofar”. Tornem als clàssics? La filosofia és l’amor a la saviesa, però la saviesa entesa com una aspiració al coneixement més elevat possible. Filosofar dons seria apropar-nos al coneixement en el sentit de “conèixer” més primigeni, fent l’esforç de centrar una idea concreta despullant-la de tot artifici innecessari.

Sembla que ara mateix una cosa ben necessària és la Ètica perquè no tot s’hi val, perquè els fets tenen conseqüències sempre. Agafar diners que no són propis és robar, així de senzill, per molt que es vulgui disfressar el robatori dient que són “diners públics”, com si no fossin de ningú i que el fi justifica els mitjans. Esmento als polítics, però serveix per qualsevol altra vessant de la vida, robar és robar i té conseqüències.

Es pot dir que hi ha molts tipus de “ètica”, però el primer que cal dir és que estudia la moral, la virtut, el deure, entre d’altres coses. Després se li poden posar noms darrera: ètica aplicada, ètica ambiental, deontologia, i mil noms més. Però, malgrat tots els noms que es vulguin posar al darrera, segueix parlant de la Moral (les regles, normes, per les que ens regim en el nostre comportament social), la Virtut (una excel·lència moral, un camí cap a la saviesa), el Deure (l’obligació moral de fer una cosa on la consciència i la llibertat hi juguen un paper cabdal). I tots fem servir regles per comportar-nos socialment, intentem posar en pràctica una certa dosi de moral i tots tenim obligacions que decidim tenir. Així és que la Ètica forma part de la nostra vida, de la nostra quotidianitat. No es cap abstracció, és ben real.

I de fet, també tots filosofem: opinem, pensem, parlem, escrivim, tot plegat fent ús del coneixement que està impregnat del que ens envolta. La Filosofis és ben present en els nostres raonaments més quotidians perquè estem abocats a decidir coses, a discernir, a triar. Coses que fan que les nostres accions tinguin conseqüències directes en el nostre entorn més immediat, coses que tenen a veure amb la família, amb el treball, amb la nostra persona. La Filosofia és important i útil perquè és part de la vida mateixa, forma part de nosaltres. Està amb nosaltres sempre i en tot moment. Així que l’amor a la saviesa és per tot arreu, només ens cal donar un pas més, adonar-nos!!

Montse Tubert Blanch

————

L’origen del saber

És un plaer per a mi saber i entendre què pensaven i què han pensat els savis des de l’antiga Grècia fins a l’actualitat. La filosofia s’ha encarregat de recol·lectar la saviesa i de reconvertir-la donant lloc a noves formes de ciència sense les quals avui dia no existirien ni la física, ni la química, ni les matemàtiques que coneixem.

De tots els autors que he conegut fins ara em solidaritzo amb Plató i reafirmo que si els nostres governants fossin filòsofs segurament el món aniria millor del que va ara mateix. A més, arriba un punt en què totes les ciències toquen la filosofia. És aquest punt on jo vull arribar i on crec que és més important la mare de totes les ciències.

Joan Ortiz – INS Gabriel Ferrater – 2nBAT

————

Carta a un alumne de 1r de batxillerat

Querido alumno de primero de bachillerato,

ha llegado a mis oídos que crees que la filosofía no sirve para nada. Desde entonces he estado pensando qué poner en estas líneas para hacerte comprender que estás del todo equivocado.

Seguro que alguna vez has tenido que tomar una decisión importante y tú mismo te has dado argumentos a favor y en contra para decidir. Permíteme que te diga que justo en ese preciso momento estabas haciendo filosofía.

Curioso, ¿verdad? No sabemos para qué sirve, pero la utilizamos…

¿Sabes de dónde provienen la matemática, la física, la química, la biología, la lingüística, la política, o la ética? Pues si pensabas que venían del espacio exterior, que aparecieron de la nada o que simplemente siempre estuvieron ahí, siento decepcionarte, querido mío. Provienen de la filosofía.

La filosofía no es más que el amor por la sabiduría, por conocer el porqué de las cosas, el intento por comprender la verdad de lo que te rodea, al afán por saber si actúas bien o mal, el aprender a tener criterio, así como a argumentar tus razones o tus motivos para actuar.

¿Sabías que Descartes fundamentó la existencia de Dios de forma totalmente racional? ¿Increíble, no? ¿Y sabías que Locke afirmaba que los ciudadanos tenían derecho a rebelarse ante un gobierno injusto? ¿Y que Platón ideó un modelo de ciudad justa a través del diálogo? ¿Y que todos ellos pensaban que la educación era fundamental para la felicidad?

La filosofía es todo eso y más. Si el ser humano es diferente de los demás seres vivos es porque se diferencia en su capacidad de razonar, de pensar, de conocer… y eso, amigo mío, es filosofía. Hay miles de preguntas sin respuesta, otras miles que sí tienen respuesta, pero que puede que no sea la que tú crees.

A partir de ahora, cuestiónate absolutamente todo, piensa por ti mismo y da una base racional a aquello en lo que creas firmemente. Acepta tus errores y las correcciones de otros. La filosofía nunca es subjetiva. Como diría Nietzsche, no sigas al grupo de ovejas porque puedo asegurarte que no merece la pena. Incluso para ser uno mismo es necesaria la filosofía. Solo alcanzarás una felicidad completa si eres capaz de pensar por ti mismo. Y para eso, para eso, querido amigo, sirve la filosofía.

Irene Sánchez Oliva – Institut Les Termes

————

Per a què filosofia?

La filosofia, com el seu nom indica, és “la recerca de la saviesa”, i això per a molta gent no té cap utilitat ni cap valor. No obstant això, no se n’adonen que sempre que reflexionen l’estan emprant. Per a mi la filosofia ens ensenya a pensar de manera racional i a desenvolupar-nos mentalment, ja que els temes dels autors filosòfics més importants ens fan reflexionar a tots sobre: quin és el màxim grau de coneixement possible?; com ens el podem representar?; com el podem arribar a conèixer? Quan analitzem aquests tres aspectes i altres que ens ofereixen els pensadors, estem  donant un sentit a la vida. A més a més la filosofia ens ensenya a discutir les coses de forma raonada, a defensar els nostres punts de vista de forma crítica, a tenir un cert criteri, etc. En la societat actual jo crec que necessitem més gent que es dediqui a la filosofia i que la faci servir en el seu dia a dia per contribuir a crear una societat que es basi en la recerca del bé i de la felicitat comuna.

Sergio Burrezo – Institut Torredembarra, 2n batx.

————

Què és la Filosofia

La filosofia implica el clam “jo vull ser governat d’una altra manera”; cal entendre aquesta posició en un sentit ampli, no només polític. El concepte “d’una altra manera” implica oferir nous punts de vista per afrontar allò problemàtic que se’ns presenta i, per tant, requereix reflexió.

El “jo vull” reclama exercitament perquè per mirar de canviar les coses el filòsof proposa nous models i és altament actiu i tolerant amb els punts de vista dels altres. Per tant, Filosofia és acció, reflexió i obertura als altres.

Roman Aixendri, Llicenciat i Màster en Filosofia

————

Buscar la respuesta a los porqués

Las inquietudes hacen mover a las personas. Podríamos decir que somos justamente las ansias de no ser lo que se es y eso es lo que nos hace preciosos. La filosofía es la parte de la persona que le pregunta a ésta si es capaz de preguntarse cosas. Para contestar a esta pregunta, la persona ha de preguntarse por el sentido que tienen las preguntas y si contestarlas le va a ayudar en su vida diaria; si esas respuestas van a servir de algo. No es tanto diferenciarse de la mayoría de gente lo que se busca con la filosofía sino aprender a preguntar y a buscar respuestas.Pienso que los mayores y más intrépidos filósofos son los niños pequeños. Si observamos la forma de preguntarse el porqué de las cosas de un crío de unos 5 o 6 años vemos que son filósofos (en lo práctico, pero lo son) y que sus ansias por saber disminuyen con el tiempo. Pero no disminuyen porque hayan contestado preguntas. Sí, han contestado las preguntas que se hacían con 6 años pero no se han preguntado porqué se preguntaban todo eso. No se han preguntado porqué las respuestas son justamente esas y no otras. “¿Por qué no se debe hacer pis en el agua, papá?” “¿Por qué hay gente que mata a otra gente, mamá?”. Fijémonos en los dos extremos de las preguntas de un niño. ¿Es tan malo mearse en el agua del río como matar a otra gente?Cuando hablamos de la filosofía como madre de toda emancipación estamos hablando de llegar a ser autónomo. Como dice Foucault: “Sujetos sujetados”. Bien, ¿Sujetados por quién? Por quienes quieren hacer de mí una cabeza consumista inmóvil.Ya no es tanto la búsqueda de respuestas a inquietudes intelectuales lo que busco con la filosofía sino tener un pensamiento crítico, autónomo. Lo que se enseña en los libros de los colegios es lo que el sistema consumidor quiere que se sepa.En definitiva, la filosofía es un ejercicio intelectual que se basa en dudar de todo, incluso de lo que se está leyendo ya que, si somos simples grabadoras y repetimos lo que leemos sin cuestionarlo, sin hacer de lo que te dan algo tuyo y construir tu propia filosofía, acabaremos por ser ese objeto de la filosofía “práctica”.Hoy en día tendríamos que ser todos un poco como Descartes. Dudar de todo, dudar de lo que me están intentando vender por la televisión porque creo firmemente que el vértigo que me están lanzando desde los medios de comunicación me lo quieren vender y hacer de mí lo que ellos quieran hacer. Un consumidor. Un robot.

Somos responsables incluso de lo que aceptamos.

Isaac Guerrero Moreno

————

La importància de la filosofia

La filosofia és important perquè toca a l’ànima i a la raó.Té a veure amb l’ànima en un sentit no cristià, perquè hem deixat, potser, alguns, de ser creients però seguim tenint ànima, no som només matèria.En paraules del gran Jorge Luís Borges, “somos agua no diamante puro”.I val la pena que un adolescent ho escolti.

Glòria Roura

Professora de filosofia. Institut de La Jonquera

————
Anuncis

filosofia a secundària

%d bloggers like this: